Clarín Ràdio radiobanda.com

Idioma

Participa

  • Àlbum
  • Àlbum
  • Vídeos
  • descarregues

Flash Mp3 Player

BP  Notícies
ndex de l`article
Concert de les Bandes 2008
Notes al Programa
Totes les Pgines

 ESTAMPAS DE CHAUCHINA de FRANCISCO GRAU VEGARA

 L'obra  està dividida en tres moviments i està inspirada en el  poble granadí de Chauchina, on es celebra un prestigiós certamen de bandes de música.
Entre tots destacarem el tercer moviment, basat en la cançó popular Anda jaleo, que forma part de les Trece canciones españolas antiguas, harmonitzades  pel gran poeta andalús Federico García Lorca, que ha sigut gravada i interpretada per personalitats tan diverses dins del món de la música com Pedro Iturralde i Paco de Lucía, Narciso Yepes i Teresa Berganza, el grup de rock simfònic Medina Azahara, Encarnación López L'Argentinita i el propi Garcia Lorca al piano, Carmen Linares, la soprano Angeles López Artiga, etc, etc.
Està basada en un ritme de bulerías, per a finalitzar amb un recordatori de la introducció del  primer moviment de l'obra.

 Francisco Grau Vegara

Fco. Grau VegaraNascut a Bigastro, Francisco Grau Vegara, s'inicia en la música als set anys en la banda del seu poble. Tretze Premis Nacionals i Internacionals de Composició, ens el presenten com un dels músics espanyols més guardonats en esta faceta. La seua música ha estat present en més de vint-i-dos Certàmens Nacionals i Internacionals de Banda i Cors.
És un dels autors amb més composicions en la Nova Antologia de la Música Militar, i d'obres lligades a la màxima Secció del Certamen Internacional de València. Com a director ha estat al capdavant dels més importants conjunts instrumentals de l'estat, com l'Orquestra Nacional d'Espanya, Orquestra Simfònica de R.T.V.E., Bandes Simfòniques de Madrid, Barcelona, Alacant, Artística i Harmònica de Buñol, Ateneu i Santa Cecília de Cullera, La Unió Musical de Llíria, Cor de R.T.V.E., Orfeó Pamplonés, Cor del Principat d'Astúries, etc...Amb l'Orquestra Simfònica de R.T.V.E., va gravar, amb arreglament i instrumentacions pròpies, una selecció dels millors pasdobles espanyols, amb el títol de Fantasia del Pasdoble.
Des de 1988 és director Titular de la Unitat de Música de la Guàrdia Reial. A més, és director de l'Acadèmia Militar de Música des de la seua creació, on ha impartit fins a l'any 2001 les disciplines de Direcció i Orquestració.
Està en possessió de nombroses distincions militars i civils tant nacionals com internacionals: Creu, Comana i Placa de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, quatre Creus al Mèrit Militar, Cruz al Mèrit Naval, Creu de l'Orde del Mèrit Aeronàutic, Creu de Plata de la Guàrdia Civil, Creu de 1a de la República Txeca, Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit Francés, Comanador de la República d'Equador, Comanda del Mèrit Civil, Comanda de l'Orde d'Isabel la Catòlica, Cavaller Cobert d'Orihuela, Cavaller de Sant Antón, títol de Fill Predilecte de Bigastro i Fill Adoptiu de la Ciutat d'Emmangre, Melillense de l'any 2001 de l'Associació de Premsa de Melilla en la seua primera edició, i Comanda de la Reial i Molt Distingida Orde de Carles III, màxima Condecoració de l'Estat Espanyol.
Des de l'any 1989, és el president del Jurat del Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia de Torrevieja (Alacant).
És autor de més de 700 obres, tant simfòniques com militars. Des de l'11 d'octubre de 1997 és l'autor de la versió oficial de l'Himne Nacional d'Espanya (antiga Marxa Granadera), fet este que honraria qualsevol músic espanyol. És membre de les Reials Acadèmies de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid, de la Reial Acadèmia de la Mare de Déu de l'Arrixaca de Múrcia i recentment de la de Sant Carles de València.
Per Orde 431/00509/00 és ascendit a coronel Músic, sent el primer músic que en la història militar espanyola aconseguix la mencionada ocupació.

Per mitjà del Reial Decret 47/2008, aprovat pel Govern el passat 18 de gener, el coronel Grau Vegara va ser ascendit a l'ocupació de general de Brigada del Cos de Músiques Militars i es va convertir en el primer oficial músic a aconseguir esta ocupació militar, igual que va succeir quan va ser promogut a coronel.


 

MEMORIAS DE UN HOMBRE DE CIUDAD de L. SERRANO ALARCÓN

 Memorias de un hombre de ciudad es una obra descriptiva que denúncia la deshumanització de l'home actual, la rutina, el treball, els horaris, les presses, les màquines que ens dominen, etc. En ella es conta la vida d'una persona durant un dia corrent.
Els set moviments que componen esta obra se succeïxen ininterrompudament. El primer d'ells, “Amanecer en la Ciudad”, narra l'alba misteriosa i embolicada en un halo de tristesa d'un dia de treball rutinari. En este episodi es presenta la cèl·lula de tres notes (Si-Sol-Fa#) que apareixerà com a fil conductor en tota l'obra.
Máquinas y hombres” és un episodi de ritme violent: dos temes contraposats intenten conviure sobre una cèl·lula envoltant i obsessiva de tresets que marca el ritme frenètic de la vida actual: el tema dels hòmens, melodia d'estil expressiu que utilitza com a encapçalament la cèl·lula de tres notes esmentada anteriorment, i el tema de les màquines, una melodia pentatònica repetitiva.
10:30, Intermezzo”: En este breu episodi apareix un nou motiu. Es tracta d'una secció de huit compassos de textura homòfona i successió d'acords menors sense àmbit tonal. Després d'una nova irrupció de "Máquinas” on es desenrotllen els elements del segon moviment apareix un breu moment en què, al final del

Dia, el personatge de la nostra història somia amb una vida millor que difícilment aconseguirà ("Sueños”). La melodia dels hòmens apareix quasi nua i combinada amb elements de l'Intermezzo.
La música torna a fer-se agitada en "Vuelos nocturnos”, passatge que evoca el vertigen que produïx de vegades la vida nocturna. Es tracta d'una secció de desenrotllament on es combinen i superposen els diversos elements que apareixen en l'obra. Després del clímax del Grandiós el ritme es va diluint gradualment fins que torna a "Amanecer en la Ciudad” , d'esta manera es tanca el cicle.
L'obra té, per tant un clar simbolisme extramusical. La vida de l'home del món modern no és una successió de dies, sinó és un sol dia repetit infinites vegades.

Luis Serrano Alarcón
(València, 1972)
Encara que de formació bàsicament independent i autodidacta, sent un profund agraïment a alguns professors i entitats que han influït decisivament en la seua formació. Estos són José Mª Cervera Lloret, José Mª Cervera Collado, Javier Barranco i la Societat Musical L'Artística de Xiva, en la que va iniciar els seus estudis musicals.
Posseïx el títol Superior i Premi Fi de Carrera en Composició i Instrumentació, el títol Superior de Solfeig, Teoria de la Música , Repentització i Transposició i el títol Professional de Piano.
Ha sigut director titular de les Bandes de la Societat Musical La Primitiva d'Alboraig, de la Societat Musical L'Artística de Xiva i de la Banda Simfònica del Centre Instructiu Musical de Benimaclet (València).
Des de molt primerenca edat ha sentit una gran atracció per la creació musical fruit de la qual ha anat conformant un catàleg d'obres cada vegada més ampli. A partir de l'any 2005 les editorials de música Piles i Tot per l'Aire s'han interessat per la seua producció i han anat publicant part de la mateixa el que ha fet que les seues composicions s'hagen interpretat tant a Espanya com a Holanda, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Àustria, Portugal, Estònia, Israel, Estats Units, Argentina, Colòmbia, Hong Kong, Singapur i Corea del Sud.
En 2006 obté el Primer Premi en el Concurs Internacional de Composició de Música per a Banda de Corciano (Itàlia) amb l'obra Preludi i Dansa de l'alba, per a Quintet de Metalls i Banda Simfònica.
Paral·lelament a la composició desenrotlla una compromesa labor docent com a Funcionari de Carrera en el Cos de Professors de Música i Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana. En l'actualitat és professor d'Anàlisi i Fonaments de Composició en el Conservatori Professional de Música de València i, des de novembre del 2006, director titular de la Banda Simfònica del Centre Artístic Musical de Bétera.