Clarín Ràdio radiobanda.com

Idioma

Participa

  • Àlbum
  • Àlbum
  • Vídeos
  • descarregues

Flash Mp3 Player

BP  Notícies
ndex de l`article
Concert de Sant Miquel 2008
Notes al Programa
Totes les Pgines

Concert a la Plaça Major

El diumenge 28 de setembre a les 22:30h, la Banda Primitiva dirigida pel seu director titular Miguel Moreno Guna,  oferirà el concert de la Fira i Festes de Sant Miquel 2008 al nostre Saló-Teatre (a causa de la probabilitat de pluja) .

El Programa és el següent:

I Part

  • LA FORÇA DEL DESTÍ ....................................................G. Verdi
  • FINLÀNDIA........................................................................ Sibelius
  • MÚSICA PER ALS REIALS FOCS ARTIFICIALS............G.F. Haendel

 II Part

  • EL SENYOR DELS ANELLS...............................................J. de Meij
  1. Gandalf ( El mag)
  2. Lothloriem ( The elvenwood)
  3. Gollim (Sméagol)
  4. Journey in the dark
    1. The mines of moria
    2. The bridges of khazad-Dûm
  5.   Hobbits



LA FORZA DEL DESTINO de G. VERDI

La Forza del destino és una òpera en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral Don Álvaro o la fuerza del sino de l'escriptor espanyol Ángel de Saavedra, Duc de Rivas. Verdi sentia inclinació pels temes espanyols. Va ser comissionada pel Teatre Imperial de Sant Petersburg i estrenada amb la presència del compositor el 10 de novembre de 1862.
El públic no va quedar molt satisfet amb l'obra, atés que esperava un llibret menys dramàtic, més lleuger. Però a pesar de tot, Verdi va rebre les felicitacions del tsar Alexandre II de Rússia, que va acudir a la quarta representació, i la crítica.
    Verdi va encomanar a Piave una revisió del llibret per a l'estrena italiana. Segons pareix era massa violent, "hem de buscar la forma d'evitar tots eixos morts" li va escriure al llibretista. Piave va emmalaltir i el compromís va recaure en Antonio Ghislanzoni, qui va alterar radicalment el final (en la primera versió El senyor Álvaro es suïcida), el tercer acte i algunes altres parts. Verdi a més va recompondre el preludi i el va convertir en una llarga introducció amb els motius de l'òpera. L'estrena va ser d'esta segona versió, la més coneguda i gravada actualment, va ocórrer el 27 de febrer de 1869 en el Teatre alla Scala de Milà.
    L'obertura és una llarga i dramàtica introducció a l'òpera, que constituïx a més una excel·lent peça de concert. Poderosos tocs de trompeta simbolitzen el destí. A continuació, es presenten diferents temes que representen als personatges principals de l'obra. La forza del destino és una de les òperes verdianes favorites dels teatres.
La transcripció per a banda ha sigut realitzada pel compositor i director suís Francesco Cesarini.

 

MÚSICA PER ALS REIALS FOCS ARTIFICIALS de G.F. HAENDEL

 Es tracta  d'una composició orquestral de George Frideric Haendel de 1749. Va ser feta per encàrrec de George II de Gran Bretanya per acompanyar als focs artificials que van tindre lloc en Green Park, Londres, el 27 d'abril de 1749. El motiu va ser la celebració del final de la Guerra de Successió Austríaca i la firma del tractat d'Aquisgrà. El número de catàleg de l'obra és HWV351.

Els músics van ser situats en un edifici especialment construït per a l'ocasió i dissenyat pel decorador i arquitecte Giovanni Niccolo Servandoni. Els focs artificials no van resultar al final tan satisfactoris com la música en si mateixa pel fet que l'enorme construcció de fusta va començar cremar, provocant, entre altres coses, la caiguda d'un baix relleu del rei. No obstant això, la composició havia sigut interpretada públicament sis dies abans, el 21 d'abril, en un assaig general públic en els jardins Vauxhall amb gran èxit: van acudir més de dotze mil persones, causant un embós de carruatges sobre el pont de Londres que va durar tres hores. 

 

FINLÀNDIA de J. SIBELIUS

Johan Julius Christian Sibelius va ser un compositor finlandés de música simfònica del segle XX. Va nàixer el 8 de desembre de 1865 en Hämeenlinna (Finlàndia) i va morir el 20 de setembre de 1957 en Järvenpää (Finlàndia).
Considerat un excepcional artista a Finlàndia, va exercir una funció determinant entre finals del segle XIX i principis del XX en la creació d'un estil musical propi dins del gènere. Sobre el valor de la seua obra, hi ha posicions molt trobades: mentres el crític i teòric alemany Theodor Adorn el considera un compositor amateur i antiquat, el compositor hongarés Béla Bartók el situa entre els grans autors de la seua època.
Finlàndia, opus 26, és un poema simfònic escrit pel compositor finlandés Jean Sibelius. Va ser escrit originàriament en 1899 i posteriorment revisat en 1900.
La peça dura aproximadament set minuts, i durant quasi tota la seua extensió es desenrotlla en un ritme i estil turbulents, amb gran càrrega orquestral, simbolitzant l'opressió i lluita del poble finés, finalitzant en un himne d'esperança.
Esta peça va ser composta amb motius patriòtics, per a mobilitzar a l'oposició popular a la revocatòria de l'autonomia finlandesa pel govern de l'Imperi Rus. Es van fer famosos els diferents títols que va anar rebent l'obra per a eludir la censura tsarista, entre ells Feliços Sentiments A l'Alba de la primavera a Finlàndia.

 

 SIMFONIA n. 1. EL SENYOR DELS ANELLS de JOHAN DE MEIJ

La primera simfonia de Johan de Meij "El Senyor dels Anells" està basada en la trilogia d'eixe nom de J.R.R. Tolkien.  Este llibre ha fascinat a molts milions de lectors des de la seua publicació en 1955.  La simfonia consistix en cinc moviments separats, cada un dels quals il·lustra un personatge o un episodi important del llibre.  Els moviments són:

   1. GANDALF (el Mag)
   2. LOTHLORIEN (Elvenwood)
   3. GOLLUM (Sméagol)
   4. VIAJE EN LA FOSCOR
   5.  HOBBITS

    L'obra va ser escrita en el període entre març de 1984 i  desembre de 1987, i  la seua estrena va ser a Brussel·les el 15 de març de 1988, precisament enguany es complix el  20é aniversari de la seua estrena,  realitzat per la "Groot Harmonie-orkest van” de Gidsen sota la direcció de Norbert Nozy.  En 1989, la simfonia “Senyor dels Anells” va guanyar el primer premi en la Competició Internacional de Composició per a Banda Simfònica de Sudler a Chicago, i un any més tard, la simfonia va ser premiada per la Fundació de  Compositors Holandesos.  En 2001, la versió orquestral era estrenada per l'orquestra de Rotterdam Philharmonic i gravada per l'Orquestra Simfònica de Londres.

    Encara que no és simple resumir un treball tan extens i complex, el contorn principal és el que seguix: el tema central és l'Anell, fet per les forces primitives que decidixen  la seguretat o  la destrucció del món.  Per anys va pertànyer a la criatura Gollum, però quan l'Anell cau en les mans dels hobbits les forces malvades desperten i la lluita per a l'anell comença.  Hi ha només una solució per a salvar al món de desastre: l'anell  ha de ser destruït pel foc en el qual va ser forjat: “Mount Doom” en el cor de Mordor, el país del senyor malvat Sauron.  És el hobbit Frodo el designat per a realitzar esta tasca, i per a assistir-li formen  una companyia, “la Comunitat de l'Anell”, baix direcció de Gandalf, el mag, que inclou el SAM, el Peregrin i el Merin,  dels de Hobbits, el Gimli nano, l'elf Legolas, Boromir i Aragorn, l'últim rei.  Gollum, que seguix al grup secretament, intenta recuperar el seu anell a qualsevol preu.  No obstant això, la Comunitat prompte es dóna compte d'això i, després de moltes perilloses aventures Frodo aconseguix destruir l'Anell i junt amb SAM tornen al seu llar familiar, la comarca.
Explicació dels cinc moviments:
  1. GANDALF (el mag): el primer moviment és un retrat musical del mag Gandalf, un dels caràcters principals de la trilogia.  La seua personalitat sàvia i noble és expressada per un motiu que s'utilitza en  diverses formes en els moviments IV i  V. El sobtat començament del Allegro vivace  és indicatiu de la imprevisió del caràcter del Mag Gris, seguit per un passeig salvatge en el seu cavall bell "Shadowfax".
   2. LOTHLORIEN (Elvenwood) el segon moviment és una impressió de Lothlórien, el Bosc de Elven (El bosc dels Elfs) amb els seus arbres bells, plantes, pardals exòtics, expressats amb solos de les fustes.  La reunió del hobbit Frodo amb la senyora Galadriel es representa amb un Allegretto encantador; en el “Espill de Galadriel”, un lavabo de plata en el bosc,  Frodo té tres visions, l'última de les quals, un gran ull sinistre, el trastorna greument.
   3. GOLLUM (Sméagol). El tercer moviment descriu la criatura monstruosa Gollum, un fangós, tímid, que és representat pel saxo soprano.  Els remugaments i les negociacions amb si mateix, xiula i balbuceja, els ploriquejos i les rialles dissimulades, és, alternativament, llastimós i malèvol, representen la seua doble personalitat, que al mateix temps vol abandonar i continuar la busca del seu enyorat tresor, l'Anell.
   4. VIATGE EN LA FOSCOR el Quart moviment descriu el viatge laboriós de la Comunitat de l'Anell, dirigida pel mag Gandalf, a través dels túnels foscos de les mines de Moria.  La lenta cadència del caminar i la por són clarament audible en el ritme monòton del metall greu, el piano i  la percussió. Després d'una persecució salvatge de les criatures hostils, els Orcos, Gandalf es prepara per a barallar amb un monstre horrible, el Balrog, i al final de la lluita cau pel pont subterrani de Khazad-Dûm a un abisme infinit. Amb els tons melancòlics d'una marxa fúnebre, els desconcertats companys caminen penosament, buscant l'única eixida de les mines, la porta de l'est de Moria.
   5. HOBBITS. El quint moviment expressa el despreocupat i optimista caràcter dels Hobbits  un poble feliç que Balla;  l'himne que seguix, emana la determinació i la noblesa de la gent hobbit.  La simfonia no acaba d'una forma exuberant, sinó que conclou d'una manera pacífica i tranquil·la, en harmonia amb  el simbolisme de l'últim capítol de la trilogia "Els Refugis Grisos" en el què es veu a  Frodo i a Gandalf allunyant-se  en una nau blanca i desapareixent lentament més enllà de l'horitzó.