Clarín Ràdio radiobanda.com

Idioma

Participa

  • Àlbum
  • Àlbum
  • Vídeos
  • descarregues

Flash Mp3 Player

BP  Notícies
ndex de l`article
Concert de la Banda Primitiva
Notes al Programa
Christian Lindberg
Totes les Pgines
Miguel MOreno
El concert que la Banda Primitiva oferirà el dissabte 7 de juny, dintre del Festival de Primavera 2008, servirà de presentació del nou Director Titular de la Banda, En Miguel Moreno Guna .

   Per a tan destacada ocasió comptarem amb la presència del solista internacional de trombó Christian Lindberg que interpretarà el Concert per a trombó i orquestra de Launy Grondahl.
Christian Lindberg 

 

 PROGRAMA

  • 1a PART
  • La forza del destino de G. Verdi
  • Concert per a trombó i orquestra de L. Grondahl
  • 2a PART
  • Simfonia núm. 1 El Senyor dels Anells de Johan de Meij


La forza del destino de G. Verdi

     La Forza del destino és una òpera en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral Don Álvaro o la fuerza del sino de l'escriptor espanyol Ángel de Saavedra, Duc de Rivas. Verdi sentia inclinació pels temes espanyols. Va ser comissionada pel Teatre Imperial de Sant Petersburg i estrenada amb la presència del compositor el 10 de novembre de 1862.
El públic no va quedar molt satisfet amb l'obra, atés que esperava un llibret menys dramàtic, més lleuger. Però a pesar de tot, Verdi va rebre les felicitacions del tsar Alexandre II de Rússia, que va acudir a la quarta representació, i la crítica.
    Verdi va encomanar a Piave una revisió del llibret per a l'estrena italiana. Segons pareix era massa violent, "hem de buscar la forma d'evitar tots eixos morts" li va escriure al llibretista. Piave va emmalaltir i el compromís va recaure en Antonio Ghislanzoni, qui va alterar radicalment el final (en la primera versió El senyor Álvaro es suïcida), el tercer acte i algunes altres parts. Verdi a més va recompondre el preludi i el va convertir en una llarga introducció amb els motius de l'òpera. L'estrena va ser d'esta segona versió, la més coneguda i gravada actualment, va ocórrer el 27 de febrer de 1869 en el Teatre alla Scala de Milà.
    L'obertura és una llarga i dramàtica introducció a l'òpera, que constituïx a més una excel·lent peça de concert. Poderosos tocs de trompeta simbolitzen el destí. A continuació, es presenten diferents temes que representen als personatges principals de l'obra. La forza del destino és una de les òperes verdianes favorites dels teatres.
La transcripció per a banda ha sigut realitzada pel compositor i director suís Francesco Cesarini.

 

 Concert per a trombó i orquestra de L. Grondahl

    Este compositor danés nascut a Copenhaguen, seria pràcticament desconegut al nostre país si no fóra pel seu concert per a trombó. Va estudiar violí i composició des dels  huit anys d'edat, tenint com a professors a Ernest Bloch, Niels Gade i Carl Nielsen, entre altres. Amb només tretze anys va formar part de l'orquestra del Teatre Casino de Copenhaguen. En eixe temps va compondre una simfonia, dos quartets de cordes i un concert per a violí. Posteriorment va seguir els seus estudis a França, Àustria i Itàlia, on en 1924 va escriure el seu famós Concert per a Trombó i orquestra, a petició de la secció de trombons de la Royal Orchestra de Copenhaguen.

    Esta obra romàntica plena de dramatisme, s'ha convertit en una de les més famoses del repertori del  trombó des de la seua estrena. És potser el concert més romàntic i dramàtic dels que hi ha compostos  per a este meravellós instrument. Actualment hi ha un gran nombre de gravacions d'esta obra realitzades pels més grans trombonistes del moment, entre els que es troba, per descomptat, el solista que escoltarem amb la nostra Banda Primitiva, Christian Lindberg. La transcripció ha sigut efectuada per Poul Ivan Möller.
 

Simfonia núm. 1 El Senyor dels Anells de Johan de Meij

    La primera simfonia de Johan de Meij "El Senyor dels Anells" està basada en la trilogia d'eixe nom de J.R.R. Tolkien.  Este llibre ha fascinat a molts milions de lectors des de la seua publicació en 1955.  La simfonia consistix en cinc moviments separats, cada un dels quals il·lustra un personatge o un episodi important del llibre.  Els moviments són: 

  1. GANDALF (el Mag)
  2. LOTHLORIEN (Elvenwood)
  3. GOLLUM (Sméagol)
  4. VIAJE EN LA FOSCOR
  5.  HOBBITS

    L'obra va ser escrita en el període entre març de 1984 i  desembre de 1987, i  la seua estrena va ser a Brussel·les el 15 de març de 1988, precisament enguany es complix el  20é aniversari de la seua estrena,  realitzat per la "Groot Harmonie-orkest van” de Gidsen sota la direcció de Norbert Nozy.  En 1989, la simfonia “Senyor dels Anells” va guanyar el primer premi en la Competició Internacional de Composició per a Banda Simfònica de Sudler a Chicago, i un any més tard, la simfonia va ser premiada per la Fundació de  Compositors Holandesos.  En 2001, la versió orquestral era estrenada per l'orquestra de Rotterdam Philharmonic i gravada per l'Orquestra Simfònica de Londres. 

    Encara que no és simple resumir un treball tan extens i complex, el contorn principal és el que seguix: el tema central és l'Anell, fet per les forces primitives que decidixen  la seguretat o  la destrucció del món.  Per anys va pertànyer a la criatura Gollum, però quan l'Anell cau en les mans dels hobbits les forces malvades desperten i la lluita per a l'anell comença.  Hi ha només una solució per a salvar al món de desastre: l'anell  ha de ser destruït pel foc en el qual va ser forjat: “Mount Doom” en el cor de Mordor, el país del senyor malvat Sauron.  És el hobbit Frodo el designat per a realitzar esta tasca, i per a assistir-li formen  una companyia, “la Comunitat de l'Anell”, baix direcció de Gandalf, el mag, que inclou el SAM, el Peregrin i el Merin,  dels de Hobbits, el Gimli nano, l'elf Legolas, Boromir i Aragorn, l'últim rei.  Gollum, que seguix al grup secretament, intenta recuperar el seu anell a qualsevol preu.  No obstant això, la Comunitat prompte es dóna compte d'això i, després de moltes perilloses aventures Frodo aconseguix destruir l'Anell i junt amb SAM tornen al seu llar familiar, la comarca. 
Explicació dels cinc moviments: 

  1. GANDALF (el mag): el primer moviment és un retrat musical del mag Gandalf, un dels caràcters principals de la trilogia.  La seua personalitat sàvia i noble és expressada per un motiu que s'utilitza en  diverses formes en els moviments IV i  V. El sobtat començament del Allegro vivace  és indicatiu de la imprevisió del caràcter del Mag Gris, seguit per un passeig salvatge en el seu cavall bell "Shadowfax".
  2. II.    LOTHLORIEN (Elvenwood) el segon moviment és una impressió de Lothlórien, el Bosc de Elven (El bosc dels Elfs) amb els seus arbres bells, plantes, pardals exòtics, expressats amb solos de les fustes.  La reunió del hobbit Frodo amb la senyora Galadriel es representa amb un Allegretto encantador; en el “Espill de Galadriel”, un lavabo de plata en el bosc,  Frodo té tres visions, l'última de les quals, un gran ull sinistre, el trastorna greument.
  3. GOLLUM (Sméagol). El tercer moviment descriu la criatura monstruosa Gollum, un fangós, tímid, que és representat pel saxo soprano.  Els remugaments i les negociacions amb si mateix, xiula i balbuceja, els ploriquejos i les rialles dissimulades, és, alternativament, llastimós i malèvol, representen la seua doble personalitat, que al mateix temps vol abandonar i continuar la busca del seu enyorat tresor, l'Anell.
  4. VIATGE EN LA FOSCOR el Quart moviment descriu el viatge laboriós de la Comunitat de l'Anell, dirigida pel mag Gandalf, a través dels túnels foscos de les mines de Moria.  La lenta cadència del caminar i la por són clarament audible en el ritme monòton del metall greu, el piano i  la percussió. Després d'una persecució salvatge de les criatures hostils, els Orcos, Gandalf es prepara per a barallar amb un monstre horrible, el Balrog, i al final de la lluita cau pel pont subterrani de Khazad-Dûm a un abisme infinit. Amb els tons melancòlics d'una marxa fúnebre, els desconcertats companys caminen penosament, buscant l'única eixida de les mines, la porta de l'est de Moria.
  5. HOBBITS. El quint moviment expressa el despreocupat i optimista caràcter dels Hobbits  un poble feliç que Balla;  l'himne que seguix, emana la determinació i la noblesa de la gent hobbit.  La simfonia no acaba d'una forma exuberant, sinó que conclou d'una manera pacífica i tranquil·la, en harmonia amb  el simbolisme de l'últim capítol de la trilogia "Els Refugis Grisos" en el què es veu a  Frodo i a Gandalf allunyant-se  en una nau blanca i desapareixent lentament més enllà de l'horitzó.

 

 

 Christian Lindberg

Christian Lindberg és un dels músics més destacats del nostre temps. La seua carrera l'ha portat de ser el pioner que va establir el trombó com a instrument solista a ser l'artista virtuós famós en tot el món, al qual els compositors contemporanis més importants han dedicat més de 80 concerts per a trombó. Hui en dia se'l considera el trombó del segle XX i una de les més grans personalitats en el món de la música a Suècia. Recentment s'ha establit com a director d'orquestra i és ara el director de dos orquestres sueques. Els seus primers experiments escrivint música per al seu propi instrument l'han convertit en el compositor més demandat internacionalment amb encàrrecs d'orquestres com l'Orquestra Simfònica de Chicago i l'Orquestra de Cambra Escocesa. Hi ha pocs músics que poden mostrar tal versatilitat en les seues activitats com Christian Lindberg i que fan tantes coses diferents d'un nivell internacional tan alt.
Quan una revista internacional d'instruments de metall va fer una votació per a saber qui ha sigut el músic més important del segle XX, Christian Lindberg va quedar entre els cinc primers junt amb Louis Armstrong, Miles Davies i Dizzie Gillespie. En la llista de les personalitats sueques més importants de l'enciclopèdia d'internet Wikipedia, Christian Lindberg està situat entre els 23 primers, junt amb noms com Jenny Lind, Jussi Björling, ABBA i Wilhelm Stenhammar.
Quasi tots els compositors més grans del nostre temps s'han inspirat escrivint per a Christian Lindberg.
Christian Lindberg treballa amb orquestres internacionals importants com la Simfònica de Chicago, la Filharmònica de Berlín, l'Orquestra Filharmònica de Londres, l'Orquestra Ràdio-Simfònica de Berlín, els músics de Mozart de Londres, la Ràdio-Orquestra de la Swizzeria italiana, la Ràdio-Orquestra de Saarbruecken, la Filharmònica de Bremer, la Simfònica Fok de Praga, l'orquestra de la ràdio televisió de Dublín, l'orquestra d'Euskadi, la Filharmònica Reial d'Estocolm i l'Orquestra Simfònica BBC de Londres, sota la direcció de grans mestres. Realitzarà una gira per Japó i serà el solista de l'Orquestra Finlandesa amb Sakkari Oramo en el festival de Gran Canària.
Com a director d'orquestra Christian Lindberg ha treballat amb orquestres com la Simfonia del Nord, Filharmònica de Jena, la Filharmònica d'Hèlsinki, l'Orquestra Simfònica d'Islàndia, l'Orquestra Simfònica de Sao Paulo i l'Orquestra de Cambra Sueca. Totes estes col·laboracions han sigut molt rebudes i han portat a renovar els compromisos així com crítiques brillants. Al començament de la temporada 04/05, va acceptar la responsabilitat de ser director principal i musical d'orquestres sueques: “l'Orquestra Sueca de Vent i l'Orquestra de Cambra Nòrdica de Sundsvall”. Els compromisos futurs com invitat inclouen la Rheinische Philharmonie, l'Orquestra Simfònica Fok de Praga i l'Orquestra Residència de l'Haja i un nou compromís amb la Jena Filharmònica.
Les composicions per a trombó de Christian Lindberg, com el seu concert per a trombó “Mandrake in the Corner and Arabenne” i el seu doble concert per a trompeta i trombó, han sigut interpretades per tot el món amb gran èxit. “Mandrake in the Corner” ha sigut interpretada 50 vegades.
L'Orquestra Simfònica de Chicago hi ha encarregat recentment una peça de Christian Lindberg per a tres trombons i orquestra, totes les parts del trombó interpretades pel trombó inigualable de Charlie Vernon. El procés d'esta composició es convertirà en un projecte cinematogràfic per a televisió. Diversos encàrrecs més per a concerts i peces per a orquestra s'estan desenrotllant.
Christian Lindberg celebra la seua vintena temporada com a artista sense precedents amb BIS Records AB per a la que ha fet més de la mitat de la seua producció, ni més ni menys que 64 CDs.