El dissabte 30 de maig a les 19:30h Edetània Camerata oferirà el seu concert al Festival de Primavera 2009. El programa inclou les següents obres:

-Quartet núm. 5 en Re major de Rossini

-Quartet núm. 4 en Sib major de Rossini

-Quartet núm. 2 en Re menor de Gambaro

-Serenata en Mib major Kv. 375 de Mozart


COMPONENTS: Fina Martínez Cano (Flauta), Santiago Pérez Fernández (Clarinet),José Miguel Martínez Falomir (Clarinet) Miguel Antonio Puchol Peñarrocha (Fagot), Joaquín Sancho Cotanda (Fagot), Javier Alamá Constancio (Fagot), Vicente Navarro Gimeno (Trompa) i Javier Enguídanos Morató (Trompa)

NOTES AL PROGRAMA:

 

QUARTETS DE ROSSINI (1792-1868)
Aquests quartets tenen, en molts aspectes, reminiscències dels arreglaments de les òperes de Mozart, els quals eren molt populars en aqueixos dies. Són peces virtuoses que exigeixen una immensa demanda als seus intèrprets, tant en la seua tècnica com en un prodigiós control de la respiració i, amb els seu esperit buffo i la seua divertida gràcia, són enterament típiques del seu compositor: encantadores, delicioses i plenes de vida. Abans que res, no obstant això, irradien aqueixa profusió melòdica i infecciosa cantabilità italiana, la infal•lible marca de la casa del l’estil rossiniano, el qual, encara hui, continua captivant l’oient.

QUARTET DE GAMBARO (1785 – 1824)
Aquest clarinetista, compositor i editor, va compondre la seua música tant de clarinet com per a quartet de vents dirigida a estudiants del Conservatori de París.
Va ser contemporani de Rossini i conegut com un compositor de música molt virtuosa per a vents. Tant que fins i tot alguns dels professionals del seu temps estaven intimidats a l’hora d’interpretar-la.

SERENATA EN Mib M kv. 375 DE W.A.MOZART (1756-1791)
A l’abril de 1782, l’emperador austríac va fundar la seua pròpia banda de vent o Harmoniemusik .Potser per a distingir la seua banda d’aquelles que la majoria dels membres de l’aristocràcia empraven, l’emperador va decidir que aquesta hauria de comptar no amb 6, sinó amb 8 músics. Açò va fer que Mozart realitzara una revisió de la peça ràpidament perquè s’ajustara al nou grup, per a fer-ho, va afegir les partitures per a 2 oboès, fent revisions de les altres parts on era necessari, i és aquesta versió per a octet la que més s’escolta hui dia, excepte hui, que serà interpretada en la seua versió original.
La Serenata consta de 5 moviments, començant amb un Allegro Maestoso, seguit d’un Minuetto. En el cor de la peça descansa un Adagio que plenament justifica el terme de música nocturna; el seu murmuri romàntic conjura imatges d’una escena nocturna. Un segon Minuetto segueix abans que concloga amb un Allegro final.
L’extraordinària escriptura al llarg de tot el treball, indica que estem davant d’una obra mestra de la composició per a vents només transportable amb aqueix memorable efecte a la sèrie de concerts per a piano compostos entre 1782 y 1786.