Clarín Ràdio radiobanda.com

Idioma

Participa

  • Àlbum
  • Àlbum
  • Vídeos
  • descarregues

Flash Mp3 Player

BP  Notícies
ndex de l`article
LVII aniversari de la inauguració del Teatre
Mantenidor
Programa
Notes al programa
Totes les Pgines
Notes al programa

CLARINERA MAJOR de J.V. Más Quiles

Pasdoble de concert compost en honor de la Senyoreta Belinda Verdeguer García, Clarinera Major 1994-95. Escrit d'una manera festiva al mateix temps que elegant, per este gran clariner, compositor i director que és D. Juan Vicente Más Quiles.
Juan Vicente Más Quiles va nàixer en Llíria (València) l'any 1921, i a primerenca edat va començar els estudis musicals en la Banda Primitiva de la dita ciutat, de la que prompte formaria part com a flautista. Pels consells del seu mestre, D. José Llopis, va revalidar els estudis de Solfeig en el Conservatori de València on va començar harmonia i Piano amb els professors Sosa i Lapiedra. En plena joventut va ingressar com a músic militar per oposició després d'adquirir els coneixements de Contrapunt i Fuga, Composició, Orquestració i Instrumentació de Banda obté, també per oposició, l'ingrés en el Cos de directors Músics de l'Exèrcit. Després de diversos destins en diferents ciutats és traslladat a València on alterna la seua labor professional amb la direcció de l'Orquestra Simfònica d'esta ciutat, havent dirigit a més de les més destacades Bandes, no tan sols de la regió Valenciana, sinó estrangeres (Bèlgica, França, Holanda, EE.UU., Argentina, etc.), les Orquestres Municipal de València, «Aula» de Saragossa i la del Conservatori de Sant Sebastià.

Ha compost obres per a Cors, tres obres infantils estrenades a Sevilla, així com per a Banda. Heus ací les més conegudes: Triunfa la Paz, Al redoble del Tambor, Marcha de los Paracaidistas, División núm. 3, Marcha de los Gladiadores, Sones de Triunfo, Hacia el Horizonte, les marxes de processó, Nuestra Señora de las Nieves i Virgen del Olvidot, les marxes fúnebres Esperanza Macarena, Entrada en Jerusalén i Virgen de la Piedad. Els pasdobles, Festes en Dax, Visca la meua morena, Vicente Gerardo, Dos somriures, Clarinera Major. Totes estes obres han sigut editades bé per Harmonia o per Edicions Molenaar (Holanda) on té publicada també la «Dansa dels oficis» per a quintet de vent. Edicions Piles li ha publicat el seu Scherzo en re menor, per a orquestra, així com també Pregària a Santa Cecília, en versió per a Orquestra i versió per a un grup d'instruments de vent. A banda d'estes obres originals seues Más Quiles és ben conegut per les instrumentacions per a Banda de diverses obres pianístiques d'Albéniz, Schumann i Fauré (editades per Molenaar) el mateix que per la transcripció per a Cors, Solistes i Banda de la coneguda obra de Carl Orff «Carmina Burana» editada per Schott, Magúncia (Alemanya).

 

FINLÀDIA de J. SIBELIUS

Johan Julius Christian Sibelius va ser un compositor finlandés de música simfònica del segle XX. Va nàixer el 8 de desembre de 1865 en Hämeenlinna (Finlàndia) i va morir el 20 de setembre de 1957 en Järvenpää (Finlàndia).
Considerat un excepcional artista a Finlàndia, va exercir una funció determinant entre finals del segle XIX i principis del XX en la creació d'un estil musical propi dins del gènere. Sobre el valor de la seua obra, hi ha posicions molt trobades: mentres el crític i teòric alemany Theodor Adorn el considera un compositor amateur i antiquat, el compositor hongarés Béla Bartók el situa entre els grans autors de la seua època.
Finlàndia, opus 26, és un poema simfònic escrit pel compositor finlandés Jean Sibelius. Va ser escrit originàriament en 1899 i posteriorment revisat en 1900.
La peça dura aproximadament set minuts, i durant quasi tota la seua extensió es desenrotlla en un ritme i estil turbulents, amb gran càrrega orquestral, simbolitzant l'opressió i lluita del poble finés, finalitzant en un himne d'esperança.
Esta peça va ser composta amb motius patriòtics, per a mobilitzar a l'oposició popular a la revocatòria de l'autonomia finlandesa pel govern de l'Imperi Rus. Es van fer famosos els diferents títols que va anar rebent l'obra per a eludir la censura tsarista, entre ells Feliços Sentiments A l'Alba de la primavera a Finlàndia.

MEMORIAS DE UN HOMBRE DE CIUDAD de L. SERRANO ALARCÓN

 Memorias de un hombre de ciudad es una obra descriptiva que denúncia la deshumanització de l'home actual, la rutina, el treball, els horaris, les presses, les màquines que ens dominen, etc. En ella es conta la vida d'una persona durant un dia corrent.
Els set moviments que componen esta obra se succeïxen ininterrompudament. El primer d'ells, “Amanecer en la Ciudad”, narra l'alba misteriosa i embolicada en un halo de tristesa d'un dia de treball rutinari. En este episodi es presenta la cèl·lula de tres notes (Si-Sol-Fa#) que apareixerà com a fil conductor en tota l'obra.
Máquinas y hombres” és un episodi de ritme violent: dos temes contraposats intenten conviure sobre una cèl·lula envoltant i obsessiva de tresets que marca el ritme frenètic de la vida actual: el tema dels hòmens, melodia d'estil expressiu que utilitza com a encapçalament la cèl·lula de tres notes esmentada anteriorment, i el tema de les màquines, una melodia pentatònica repetitiva.
10:30, Intermezzo”: En este breu episodi apareix un nou motiu. Es tracta d'una secció de huit compassos de textura homòfona i successió d'acords menors sense àmbit tonal. Després d'una nova irrupció de "Máquinas” on es desenrotllen els elements del segon moviment apareix un breu moment en què, al final del

Dia, el personatge de la nostra història somia amb una vida millor que difícilment aconseguirà ("Sueños”). La melodia dels hòmens apareix quasi nua i combinada amb elements de l'Intermezzo.
La música torna a fer-se agitada en "Vuelos nocturnos”, passatge que evoca el vertigen que produïx de vegades la vida nocturna. Es tracta d'una secció de desenrotllament on es combinen i superposen els diversos elements que apareixen en l'obra. Després del clímax del Grandiós el ritme es va diluint gradualment fins que torna a "Amanecer en la Ciudad” , d'esta manera es tanca el cicle.
L'obra té, per tant un clar simbolisme extramusical. La vida de l'home del món modern no és una successió de dies, sinó és un sol dia repetit infinites vegades.

Luis Serrano Alarcón
(València, 1972)
Encara que de formació bàsicament independent i autodidacta, sent un profund agraïment a alguns professors i entitats que han influït decisivament en la seua formació. Estos són José Mª Cervera Lloret, José Mª Cervera Collado, Javier Barranco i la Societat Musical L'Artística de Xiva, en la que va iniciar els seus estudis musicals.
Posseïx el títol Superior i Premi Fi de Carrera en Composició i Instrumentació, el títol Superior de Solfeig, Teoria de la Música , Repentització i Transposició i el títol Professional de Piano.
Ha sigut director titular de les Bandes de la Societat Musical La Primitiva d'Alboraig, de la Societat Musical L'Artística de Xiva i de la Banda Simfònica del Centre Instructiu Musical de Benimaclet (València).
Des de molt primerenca edat ha sentit una gran atracció per la creació musical fruit de la qual ha anat conformant un catàleg d'obres cada vegada més ampli. A partir de l'any 2005 les editorials de música Piles i Tot per l'Aire s'han interessat per la seua producció i han anat publicant part de la mateixa el que ha fet que les seues composicions s'hagen interpretat tant a Espanya com a Holanda, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Àustria, Portugal, Estònia, Israel, Estats Units, Argentina, Colòmbia, Hong Kong, Singapur i Corea del Sud.
En 2006 obté el Primer Premi en el Concurs Internacional de Composició de Música per a Banda de Corciano (Itàlia) amb l'obra Preludi i Dansa de l'alba, per a Quintet de Metalls i Banda Simfònica.
Paral·lelament a la composició desenrotlla una compromesa labor docent com a Funcionari de Carrera en el Cos de Professors de Música i Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana. En l'actualitat és professor d'Anàlisi i Fonaments de Composició en el Conservatori Professional de Música de València i, des de novembre del 2006, director titular de la Banda Simfònica del Centre Artístic Musical de Bétera.