Clarín Ràdio radiobanda.com

Idioma

Participa

  • Àlbum
  • Àlbum
  • Vídeos
  • descarregues

Flash Mp3 Player

BP  Notícies

Per Rafa Villarejo
Salvador Navarro, president de la Banda Primitiva"EN 2010 LA PRIMITIVA ANIRÀ AL CERTAMEN DE VALÈNCIA"

Músic i empresari. El primer abans del segon, però abans que res, llirià i del clarín. Salvador Navarro compleix deu mesos en la presidència de l'Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llíria i aprofitant el final de 2008 i l'arribada del nou any, fa balanç del que viu i sobretot, del que li ve per davant, a ell i a la societat. Tenaç i emprenedor, inconformista amb els que viuen de records, però sempre mantenint en primera línia el tresor que significa conservar les tradicions. Té en la paraula “evolucionar”, una de les claus del seu mètode de treball. També en la Primitiva intenta tirar endavant les seues màximes, sabent que la societat, la nostra i la de tots, s'enfronta a una de les èpoques més difícils de les últimes dècades. A pesar d'això, junt amb la seua junta directiva, abandera una nova forma de treballar per a intentar reactivar a una Primitiva un poc estancada en els últims anys: oferir una programació variada i tan activa, que mantinga el soci, al músic, a l'amant a la música en general, els dotze mesos de l'any pendent del que ocorre en la Primitiva de Llíria.
Han sigut deu mesos intensos de treball, de posar-se al dia mentres els músics continuen devorant pentagrames a ritmes vertiginosos i mentres la societat s'enfronta a un dels reptes més emblemàtics dels seus últims temps: la construcció i ampliació de la nova casa de tots els clariners i clarineres. 2009 es dibuixa en l'horitzó com un any de molta enginyeria financera per a tirar endavant el dia a dia de la societat i els seus projectes. A pesar de tot, Salvador Navarro segueix fiançat en la idea de continuar creixent marcant, musicalment, la data de juliol del 2010 perquè la Banda participe de nou en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València.


Quin és el seu balanç a aquests primers deu mesos en la presidència?

A nivell personal i a nivell junta directiva, el balanç és totalment positiu. Treballe amb un grup de gent molt implicada des del principi en el projecte que vam emprendre en el mes de març. Dins de les restriccions que ens marca el moment que vivim i la situació financera que heretem en la societat, estem intentant complir a poc a poc amb tots els nostres compromisos que vam mantindre amb els socis en el programa electoral que els vam presentar i en el que finalment van confiar. No obstant això, a nivell societat i socis, he notat algunes carències que prevalen sobre l'interés cultural i musical d'aquesta societat. És a dir, al marge de famílies, dels interessos personals, societaris, etc..,hi ha un interés clar pel que es va crear aquesta societat que té a veure amb la música, amb la cultura, amb l'educació musical, i en eixe sentit, he notat una certa carència que no deuria prevaldre sobre les altres qüestions.

Ha sigut més o menys senzill del que esperava? Li ha rondat la idea en algun moment de dir, “on m'he ficat”? Li ha valgut la pena?

Amb tota sinceritat he de dir que és més senzill del que jo pensava. Tan sols em sent un poc negatiu en l'aspecte social. Jo creia que en un poble com Llíria i una societat amb la història musical de la Primitiva, tot el món estava més per la labor de demostrar el perquè se'ns coneix com “La ciutat de la música”. No obstant això, eixa xicoteta decepció que espere col·laborar a anar canviant, està molt per davall del que significa per a mi ser president d'aquesta societat.  La seua història té tantes experiències, tantes riqueses adquirides al llarg del temps, que està molt per damunt d'aquest tipus d'impressions personals sobre l'aspecte social, cultural o musical del moment que vivim. Ser del Clarín sempre val la pena i ser el seu president, encara més.

Em sorprén que el qualifique de senzill, a pesar que travessem una època molt complicada en l'aspecte econòmic, a la que no és ni de bon tros aliena la nostra societat com bé va explicar als socis en la junta extraordinària del mes de juliol.

Tal com corren els temps, el tema economico-financer pel que travessa nostra societat és una cosa natural. És veritat que la Primitiva té una excessiva alegria en l'endeutament per al que són els ingressos, però eixe no és un problema i ací s'explica allò de senzill. El que es dedica a la gestió d'alguna cosa no pot veure's superat per aquestes adversitats. Està ací per a buscar solucions, per a proposar formes de combatre aquelles situacions delicades, buscar patrocinis, subvencions, molt parlar amb la gent, el que siga per a traure-ho avant. Però això s'aconsegueix si treballes. El que sí em preocupa és el cor i la integració dels socis dels clariners/es que és una cosa que es porta molt en veu alta, però hi ha vegades que arribes a dubtar que realment siga així. El tema financer eixirà, estic segur. Em preocupa més, insistisc, que la gent s'integre i forme part del que significa ser de la Banda Primitiva. Que no sobre amb dir que “sóc del clarín”, sinó que ho demostre.

L'esforç d'aquesta junta directiva ha sigut el donar-se a conéixer durant aquests deu mesos oferint coses als socis. Generant activitat. No obstant això, segons les respostes anteriors, crec que no esteu contents amb la resposta que heu trobat.

Els socis en aquesta societat tenen la raó i tot el dret a fer i pensar el que vullguen. Sí és cert, que quan vaig arribar a la presidència, em vaig quedar amb la sensació de trobar-me amb una societat desil·lusionada, que pareix que no espere res de la seua societat. És prou vindre a prendre el café, fer quatre coses durant l'any i poc més. La Banda Primitiva és una societat cultural que té l'obligació amb els seus socis de donar-los una oferta cultural, artística, una formació per als seus estudiants, oferir al poble una miqueta més. Jo esperava una integració més natural que la que tenim, em trobe amb moltes llacunes dins del que la societat Banda Primitiva significa per al poble de Llíria. La nostra intenció ha sigut des del primer dia, trobar aqueixa motivació que li fa falta a la gent perquè s'implique. És important la Banda, el Certamen, l'Orquestra, tot…, però el més important per a nosaltres són els socis que són els que fan que açò valga la pena tirar per a davant. Però ens trobem que al llibre de socis figuren prop de 1.500 socis, no obstant això, són només una cinquantena els que mouen, junt amb uns cent músics, el pols diari d'aquesta societat i això és el que em resulta inexplicable.

Fent balanç d'aquest 2008 consumit, què és el pitjor i el millor que li queda del seu temps en la presidència de la Primitiva?

No hi ha res pitjor. La paraula negatiu no la vull emprar, però sí la de sorpresa. Com em pareix de sorprenent que a vegades, una cosa tan gran com aquesta societat, parega tan pobre i tan poquet, això em sorprén molt com a president i com a músic que he sigut i sóc d'aquesta Banda. Però em quede sempre amb el positiu, i en això destacaria, la tremenda magnitud que té la Primitiva. Ha fet els deures tan bé durant una gran part important de la seua vida, té una història tan gran a les seues esquenes que, ara com ara, representa l'epicentre de la cultura musical de la Comunitat Valenciana, espanyola i mundial. Segurament, cap societat té les possibilitats que té la Primitiva. Això no vol dir que sempre les aprofite, per a això estem nosaltres ací ara.  

Parlem dels socis molt, però parlem dels músics. Hi havia una intenció també d'aquesta junta pel tema que els músics se senten més integrats, i això ha de veure, per exemple, amb l'assistència a assajos amb la Banda. És possible millorar açò, tornar a les millors èpoques que tots hem conegut en la que vindre a assajar era una més de les rutines diàries de qui estudiava música?

Cal partir de la base que és impossible fer el mateix que fa 25 anys quan nosaltres estudiàvem. Això seria una gran equivocació. Les bandes han d'evolucionar i adaptar-se al segle XXI. El que hem aconseguit és que la gent se senta més important. Per això estem treballant. Amb tot el món es parla, el director és una persona pròxima, que viu el dia a dia de la societat. Estem intentant aglutinar a tot el món, músics, professors, pares d'alumnes, socis, però sense voler traslladar-los a altres temps passats, sino convivint amb l'època actual. Hem d'aconseguir que els xavals mantinguen un arrelament amb la Primitiva perquè els educa, els ensenya, s'ho passen bé, però convivint amb les maquinetes, amb l'eixir de marxa amb els amics...i això és transportable a totes les generacions que pertanyen a la nostra societat hui en dia.

Ja que ha nomenat el director. Miguel Moreno va ser el seu primer fitxatge. Si em permet el símil futbolístic, va ser el fitxatge d'un home de la casa, lluny de fitxar a un galàctic que potser li haguera donat més rellevància durant les eleccions. Deu mesos després, quin és el seu particular balanç del treball de Miguel Moreno en la direcció artística i musical de la Banda Primitiva?

Tenia clar que no volia ni a un gran director, ni a una figura de la batuta. Volia una persona amb molt de sentit comú, intel·ligent, clariner i bon músic. Tot això és Miguel Moreno. És una persona totalment integrada en la societat. Miguel es preocupa des de la A fins a la Z de tot el que ocorre en la societat. Dirigeix a la Banda, es pren un café amb els socis, parla amb els pares de l'escola, és, sens dubte, el que li feia falta a aquesta societat. Una altra cosa és el resultat musical d'una obra. Et pot agradar més o menys un director, però el que sí que és cert és que el treball de Miguel Moreno és clau per al funcionament del dia a dia artístic, musical i pedagògic de la Primitiva, i això, ara com ara, és el més important.

On creu que està situada musicalment ara mateix la Banda Primitiva de Llíria?

El Clarín, baixant als suburbis més baixos sempre estaria en la Champions de la música, en l'elit de les societats musicals. La seua història li avala per a tota la vida. La veritat és que el perill que corre qui està sempre en la cima és de quedar-se estancat. El que a mi em preocupa és que hui en dia, hi ha societats musicals que han evolucionat, estan els conservatoris…, abans, els músics del clarín teníem l'avantatge de tindre als millors, escoltàvem als millors, féiem classe amb els millors, estudiàvem amb els millors. Hui la formació es pot obtindre a qualsevol part del món i els nostres músics, professors, tota la part artística de la societat, corren el perill de no ser els millors i convertir-se en músics vulgars perquè caiguen en la rutina musical si no s'adapten als nous temps. Eixe és el risc. La Banda Primitiva com a tal no corre perill perquè està molt per damunt de la resta.

Un tema que preocupa molt al soci, Com van les obres de la nova casa per a la Primitiva?

El tema de les obres està molt ben encaminat. Tenim el projecte en Conselleria aprovat i el projecte amb l'Ajuntament aprovat, amb alguns problemetes en la façana però que són fàcilment solucionables. El problema sorgeix en el tema del finançament. Tenim una subvenció de la Conselleria, però eixos diners ens els paguen durant cinc anys amb la qual cosa hem de finançar a través dels bancs. Enguany ens pagaran 100.000 euros de la subvenció però amb això no ens arriba per a pagar l'obra. Estem preparats per tant per al tret d'eixida, a costa de que els bancs ens aproven el finançament de tot el projecte. Els deutes històrics contrets durant els últims cinc anys, són una altra dificultat afegida. En resum, tenim projecte, tenim empresa constructora, ens falta que els bancs seguisquen avant amb el tema i que fem un poc d'intel·ligència financera per a poder seguir. La nostra intenció és la d'inaugurar en un parell d'anys les noves obres.

Ja que estem en època de demanar nous desitjos i de dissenyar nous projectes per al 2009 Quins són a curt-mitjà termini, els projectes de la seua junta directiva?

M'agradaria dir-los als socis que en enguany començarem les obres d'ampliació i renovació del local social i amb un poc de sort potser fins i tot incloga alguna millora en el teatre. Aquest és el projecte més important que tenim entre mans per al futur més immediat. I, encara que puga sonar repetitiu, el meu gran projecte és aconseguir la integració de tot el món clariner. Que tot el món senta de veritat a la Primitiva dins dels seus cors. No em serveixen grans projectes. La meua il·lusió és veure cada vegada més gent sentint el Clarín com seu. No tant des de la distància com crec que ocorre ara. M'agradaria repetir això de sempre. Aquest és un Clarín de tots, per a tots, no hi ha personalitzacions, els socis són els amos i l'única cosa que han d'adonar-se és de la grandesa que significa pertànyer a aquesta societat de magnitud mundial com és la Banda Primitiva de Llíria. Hem d'evolucionar, seguir per a avant perquè si no, els que vénen per arrere ens mengen. No es viu de records, formen part de nosaltres i no cal oblidar-los, però li demane a la societat que evolucione, perquè qui no evoluciona desapareix. Els millors desitjos per al 2009.

FELIÇ ANY A TOTS.