Clarín Ràdio radiobanda.com

Idioma

Participa

  • Àlbum
  • Àlbum
  • Vídeos
  • descarregues

Flash Mp3 Player

BP  Notícies
José Alamà GilLa Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons, va estrenar el passat 25 d'abril l'obra del compositor del Clarín José Alamà Gil titulada Anaforismes per a banda simfònica amb gran èxit.
Podeu llegir la crítica de Josep Barcons publicada a la Revista Musical Catalana (núm 308) a continuació.

R.M. C. (Revista Musical Catalana) Nº 308 Juny 2010

Bon rumb i vent de popa

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA. Mireia Farrés, trompeta. Dir.: Salvador Brotons. V. Persichetti, K. Kennan, J. Alamà-Gil, S. Prokófiev.

L´AUDITORI. 25 D´ABRIL DE 2010

Per Josep Barcons

El concert presentat per la Banda Municipal de Barcelona darrere el títol “Romeu i Julieta” omplí a vessar la Sala 2 de L´Auditori. L´atractiu del programa –a banda de la pressuposobable suite de Prokófief- consistía en l´audició de dues obres d´òrbita nord-americana (una de les quals amb presencia solista de Mireia Farrés) i en l´estrena d´Anaforismes per a Banda simfónica de José Alamà-Gil.

Les obres nord-americanes es van interpretar plegades a la primera part, la cual cosa en reforçá la unitat estètica, però també n´homogeneïtzà excessivament el to. En el Divertimento per a Banda de Persichetti, els doblatges no gens obvis, la vivacitat rítmica, les mètriques canviants, les figuracions juganeres, etc. van ser ben resolts en tot moment; igual que els passatges més lírics dels moviments lents, altament poetics malgrat alguns desajustaments esporàdics d´afinació. Uns desajustaments que, si es van polint amb treball acurat i constant, assentaran el bon rumb d´una Banda que pot acabar sonant a un nivel d´allò mes notori.

L´aportació solista de Mireia Farrés en la Sonata per a trompeta i conjunt de vents de Kennan posà en evidencia la seva solvència interpretativa, no només quant a la claredat i precisió sonora, sinó també pel que fa a l´expressivitat de les idees. Tot i la bona compenetració global, les superposicions contrapuntístiques de Kennan no sempre foren resoltes pel tutti amb la máxima eficacia, tot afeixugant un xic la marxa del discurs.

L´espectacularitat sonora de l´obra estrena del mestre valencià José Alamà-Gil fou el punt àlgid del concert, que arrencà llargs aplaudiments del públic. Amb un plantejament musical continu (que engloba quatre grans seccions), Alamà explota tots els recursos sonors de la banda, desplegant des de bon començament tota la seva magnificencia en un discurs tan ben travat, com interesant i efectiu. Una efectivitat també present –és clar!- en la Susite de Prokófief, que cloïa el concert i deixava en especial bon regust dels bellíssims números centrals.