Clarín Ràdio radiobanda.com

Idioma

Participa

  • Àlbum
  • Àlbum
  • Vídeos
  • descarregues

Flash Mp3 Player

BP  Notícies
Lo sentimos,este contenido no está traducido.
Sorry, there are no traslations available for this content.


Image

El dissabte dia 16 de febrer a les 19:30 h, la Banda Primitiva farà un concert al Saló-Teatre amb el següent programa:
I Part
L'Abuelo Batiste (estrena absoluta) de Raúl Martín Niñerola
Polifemo (2000-AV39) d’Andrés Valero-Castells
Skyline (1r moviment de la 2a Simfonia The Big Apple) de Johan de Meij

Director: Andrés Valero-Castells


II Part

Eduardo Cifre de Pascual Martínez
En un país de fábula de La Tabernera del Puerto, de P. Sorozábal
La Gran Vía (Selecció) de Federico Chueca
Mi tío se figura de El Rey que rabió, de R. Chapí
La italiana a Alger de Giochino Rossini
Carceleras, de Las hijas del Zebedeo, de R. Chapí.

Soprano: M. José Cifre
Director: Eduardo Cifre Gallego

Notes al programa:

L'Abuelo Batiste de Raúl Martín Niñerola

Image

L'Abuelo Batiste és un pasdoble composat pel músic de la nostra banda Raúl Martín Niñerola. Es tracta de la primera obra que Raúl composa per a banda i està dedicat al seu iaio, Juan Bautista Niñerola Montesinos, que va morir en abril de 2007. Este pasdoble serà estrenat per la Banda Primitiva.
Raúl Martín va començar els seus estudis musicals a la Banda Primitiva de Lliria a l’especialitat de percussió i va continuar al Conservatori de Llíria amb el professor Manuel Gasent. Es va interessar pel camp de la composició gràcies a son tio Diego Niñerola, el qual va ensenyar-li les primeres nocions d’harmonia, anàlisi i composició. Als últims cursos de Grau mitjà va estudiar anàlisi i fonaments de la composició amb el professor Ramón Giner Bou, el qual el va influenciar molt.
Ha estudiat composició als conservatoris de Castelló i València destacant als mestres Roberto Forés, Ferrer Ferran i Emilio Calandín. En l’actualitat esta acabant composició al conservatori superior de La Corunya.
Ha assistit a cursos de composició amb els mestres Antón Garcia Abril, Tomàs Marco, Zulema de la Cruz, Carlos Cruz de Castro i Leonardo Balada.
Algunes de les obres compostes per Raúl son “Snake” (per a flauta i piano), “A tutti pleni” (per a grup de metalls) i “Pieza para joven orquesta” estrenades en el Conservatori de Lliria, i “Apocalipsis” (per a grup de metalls i percussió) estrenada pel Conservatori Superior de La Corunya baix la batuta del mestre Jose Vicente Navarro.
En l’actualitat compagina els estudis amb la docència i la direcció de la Banda Ateneo de Negreira.

 

Polifemo (2000-AV39) d'Andrés Valero-Castells

Image

Composició encarregada per l’Excel·lentíssim Ajuntament de València, per a ser obra obligada en el Certamen Internacional de Bandes “Ciutat de València” de l'any 2001. Va ser estrenada per les 8 bandes participants, procedents d'Espanya, Itàlia, i Noruega. Posteriorment s'ha difós a Holanda, USA, i especialment al Japó, on s'ha gravat en diverses ocasions. En total existeixen més de 10 gravacions en CD d'esta obra.

Partint d'este treball, l'autor va compondre en 2006 una obra orquestral més extensa (Polifemo y Galatea), per encàrrec de la Fundación Autor i la AEOS, a petició de l'Orquestra de Còrdova i del seu director M. Hernández Silva, els quals la van estrenar en el IV Festival de Música Española de Cádiz.

Polifemo està inspirada en el mite de Polifem, un dels més antics que coneix la humanitat. Ja des de l'època grecollatina hi ha dos branques ben distintes, una que relaciona el nostre personatge amb l'Ulisses de la “Odissea” homèrica, i una altra -la que ens interessa- que relata la desgràcia amorosa de Polifem. De tots els autors que han tractat esta història, el que major influència ha exercit ha sigut Ovidio, en les seues “Metamorfosi”. En els segles XVI i XVII, este va ser un tema predilecte per a molts poetes italians i espanyols, destacant amb diferència la genial “Faula de Polifem i Galatea” de Luis de Góngora.
Una vegada aclarides les fonts argumentals, vegem quin seria el relat a què s'ajusta esta composició:
En primer lloc observem panoràmicament la bella costa siciliana, lloc en què es desenrotlla l'acció. Tot seguit capta nostra atenció un punt d'entre el vast paisatge, es tracta de l’habitatge del ciclop. És una cova freda, fosca i misteriosa. En el seu interior es troba el gegant d'un sol ull, que apareix feroçment donant desmanotades i demolidores xafades, tocant la seua gran caramella, i fent gala de la més grotesca deformitat. Però l'horrorosa impressió que primerament ens produïx Polifem, dóna pas a la tendresa dels sentiments amorosos que el nostre protagonista professa cap a la bella Galatea. Un amor no correspost que transformarà la tendresa en terribles zels i un odi mortal que acabarà amb la vida del pastor Acis, brutalment assassinat per l'amant despitat. La tragèdia s'ha consumat, no obstant això l'amor, el vertader amor que unix les ànimes d'Acis i Galatea triomfarà immortalment, ja que la sang vessada és convertida per gràcia divina en l'aigua d'una font imperible.
Visiteu la Web de l'autor

Skyline (1r mov. 2a Simfonia)de Johan de Meij

La 2a Simfonia de Johan de Meij és una oda a Nova York. No és musica estríctament programàtica, sino més aviat una interpretació musical de l’esperit, glamour i indiferència de una de les més fascinants ciutats del món.
El primer moviment, Skilyne (Horitzó), representa la massiva façana , el contorn global de Nova York.
Escoltant esta Simfonia, l’oient no té ni un sol moment de tranquil·litat. Inclús els més suaus passatges són invariablement acompanyats per un murmurós obstinat sonant al fons. La música mai està realment en calma.
El llenguatge musical usat en tota la simfonia és robust, angular i senzill, per no destorbar la profunditat de la reflexió filosòfica. La simetria dels carrers de Nova York, juntament amb la massiva arquitectura dels gratacels proveeix l’estructura del material temàtic. Per al compositor, esta obra va suposar una exploració de diversos estils musicals i un tribut a Copland, Adams i Bernstein.
Les síncopes, l’agitada estructura intervàlica del primer tema en les trompes, conegut com el Motiu Skyline, segueixen el contorn de la impressionant silueta de la Gran Poma. Des d’este motiu ixiran la resta, com ara l’extensa melodia del corn anglés, a qui després s’uniran l’oboé i el piano, i els massius blocs sonors dels metalls. Tot el conjunt està envoltat de figures repetides en la fusta, el piano i els martells: un rebolic de llums parpellejant.
El recurrent ús de la repetició de patrons sonors té una certa semblança amb la música minimalista, i hi ha algunes altres influències d’estils musicals com el jazz i el ragtime.

Eduardo Cifre Gallego

La segona part del concert estarà dirigida pel mestre Eduardo Ciifre Gallego. Naix a Vilanova de Castelló (València). En el Conservatori Superior de Música de València obté els títols de piano, harmonia, composició i direcció d'orquestra.

Image Pensionat per la Diputació Provincial de València, en 1967 es trasllada a Bonn (R.F.A.) per a ampliar estudis de direcció amb Volker Wqngenheim, estudiant a més amb Sergio Celebidache e Igor Markeewich. Realitza cursos de pedagogia musical a Hongria. De 1957 a 1972 va ser director de la Societat Musical Santa Cecília de Cullera. Va ser professor i subdirector de l'Orquestra Municipal de València. Des de 1972 fins a desembre de 1997 va ser director titular de l'Orfeó Universitari de València. És Catedràtic numerari per oposició de Direcció Coral del Conservatori Superior de Música de València.

Ha actuat al capdavant d'importants orquestres espanyoles i estrangeres com a Simfònica, Clàssica, Conservatori i Municipal de València, Orquestra Simfònica de R.T.V.E., Mallorca, Múrcia i Mèrida (Veneçuela), de Cambra del Mozarteum de Salzburg, Banda Municipal de Madrid i València etc. Ha dirigit solistes com: José Iturbi, Victor Martín, P. García Chornet, Reine Flachot, E. Matesqui, Filiberto Estrela, Mario Monrreal, Juan Alos, Joaquin Soriano, Leopoldo Querol, A. León Ara, E.Hartle, Nicole Afriat, Linda Rusell, Wendolin Bradley, Linda Armstrong, etc.

Ha dirigit concerts en: França, Suïssa, Àustria, Portugal, Alemanya, Itàlia, Hongria, Índia, Filipines, Veneçuela, República Txeca, Rússia, Ucraïna, Estònia, Així mateix, en el Teatre Reial de Madrid, Cultural Center de Manila, Sala Olímpia de Roma, Sala Listz de Budapest, Fundació Gubelkian de Lisboa, etc. També en les setmanes de Conca, Àvila, Múrcia, etc. En Festivals de Música de Compostel·la, Aix-en-Provence, etc. Ha estrenat a Espanya nombroses obres de Carl Orff, Shostakovich, Bruckner i Prokofiev, així com obres a capella de compositors contemporanis.

Ha impartit cursos de direcció d'orquestra i cors a Veneçuela i Espanya. Té publicada una antologia coral i gravats diversos LP's de barroc valencià, folklore castellà, villancets, etc..Així com gravacions per a TVE, RNE i diverses televisions europees.

Ha sigut el director musical del 1r, 2n i 3r Festival Internacional de Cors (F.I.C.U.) celebrats en la ciutat de València en 1992, 1994 i 1996.

Ha aconseguit guardons, com : Primer i Segon Premi Nacional de Cors en els anys 1952, 1959 amb l'Orfeó de Vilanova de Castelló, Premi de Direcció i Medalla de Plata en la Secció Especial del Certamen Internacional de València, Medalla d'Or en els Festivals Internacionals de 1960 i 1964 en Narbone (França), Cultural Center Manila-Filipines 1979, Universitat de la ULA Mèrida-Veneçuela 1995, Universitat Laboral de Xest-València 1997, Orfeó Universitari de València-Espanya 1997 i primers premis en el VIII i X Concurs Internacional de Cors Universitaris Pardubice (Txecoslovàquia) 1984-1988. Premi Euterpe 2004 de la Federació de Bandes de la C.V. Premi Hermes 2006 de la Federació Comarcal de Bandes de la Safor.

És director honorari de la Societat Musical Instructiva Sta. Cecilia de Cullera, Primitiva Setabense de Xátiva, Cercle Artístic de Gandia, Societat Musical Lira Castellonense de Vilanova de Castelló, Orfeó Polifònic de Benimaclet i Orfeó Borja de Gandia.

En l'any 1997, li va ser concedida la Medalla de Plata de la Ciutat de València, com a reconeixement als seus 54 anys de dedicació a la música.

M. José Cifre Lull. Soprano

Image

Naix a València. Ha realitzat els estudis de cant en el Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo" de València amb la professora Ana Luisa Chova obtenint els premis d'honor de Grau Mitjà i Grau Superior. Ha format part de l'Orfeó Universitari de València amb el que ha cantat com solista obres de Mendelssohn, Schütz, Debussy, Vivaldi i Bernstein entre altres. Realitza cursos d'interpretació i tècnica vocal amb Emma Kirkby, Miguel Zanetti, Renata Scotto, Enedina Lloris, Gloria Fabuel, Eduardo Cifre i Robert Expert. Pertany al cor de la Generalitat Valenciana, amb el que ha realitzat gires per diversos països d'Europa junt amb Carles Santos amb la seua obra Tramontana Tremens i hi ha actuat com a solista en el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida amb l'obra Lisístrata del mateix compositor. Va debutar com a solista en el Palau de la Música de València amb l'obra Lauda Sion de Buxtehude. Amb motiu del primer aniversari del nomenament com a papa de S.S.Benet XVI va estrenar l'obra Ave Maria del director Musical del Vaticà Monsenyor Valentino Miserachs en la basílica de Santa Maria la Major a Roma. També figuren en el seu repertori Panis et Poena de César Cano, Exultate Jubilate i Requiem de Mozart, Magníficat, Gloria i Laudate Pueri de Vivaldi, Magníficat de Brixi, Salms Hebreus de Bernstein, Misa St. Joanis de Deo de Haydn, Messies de Haendel, el Magnificat de John Rutter i el Requiem de Fauré.