Clarín Ràdio radiobanda.com

Idioma

Participa

  • Àlbum
  • Àlbum
  • Vídeos
  • descarregues

Flash Mp3 Player

BP  Notícies
Lo sentimos,este contenido no está traducido.
Sorry, there are no traslations available for this content.


Per Rafa Villarejo

Miguel Moreno, Director TitularEl passat 4 d'abril Miguel Moreno Guna agafava la batuta de la Banda Primitiva. L'emoció li va poder moments abans de marcar el seu primer compàs. No era per a menys. Nascut musicalment en esta societat, tants assajos viscuts des del faristol dels tubes i ara pujat en la tarima, amb la batuta i amb l'interés de fer front a un projecte que combina il•lusió i responsabilitat. El pròxim 7 de juny dirigirà el seu primer concert, com confessa, el més especial de la seua carrera com a músic.


Miguel Moreno, Director TitularEl passat 4 d'abril Miguel Moreno Guna agafava la batuta de la Banda Primitiva. L'emoció li va poder moments abans de marcar el seu primer compàs. No era per a menys. Nascut musicalment en esta societat, tants assajos viscuts des del faristol dels tubes i ara pujat en la tarima, amb la batuta i amb l'interés de fer front a un projecte que combina il•lusió i responsabilitat. El pròxim 7 de juny dirigirà el seu primer concert, com confessa, el més especial de la seua carrera com a músic.

S'ha complit un somni?

 La veritat és que açò no era ni tan sols un somni, en la vida em podia imaginar arribar a estar on estic ara. Els meus pares han viscut sempre pràcticament davant de la Primitiva, m'he criat en esta societat des que de xiquet vaig vindre a aprendre solfeig, volia ser músic de la Bandeta, de la Banda, però mai vaig pensar que podria arribar a dirigir-la. Les circumstàncies de la vida m'han portat a això i la veritat és que inclús és millor que un somni, una cosa increïble. Em sent molt afortunat perquè en esta societat hi ha hagut, hi ha i hi haurà músics que poden estar igual o més capacitats que jo per a exercir este càrrec, només que jo he tingut la sort que m'ha tocat la primitiva, mai millor dit. 

Has parlat que les circumstàncies t'han portat a aconseguir-ho, quines són eixes circumstàncies?

Podria dir que sóc director quasi per casualitat, perquè la veritat és que mai m'ho havia plantejat. Estic treballant vint-i-tres anys en el Conservatori Superior de Música de Madrid i un dia se'm va ocórrer entrar a la classe d'Enrique García Asensio que era el catedràtic de direcció. Un altre dia se'm va ocórrer, sense més, entrar en la classe de composició electroacústica de Zulema de la Cruz i vaig començar a assistir regularment a eixes classes. Al ser professor del centre no podia estar matriculat però vaig continuar anant i al final vaig acabar fent pràcticament tots els cursos de direcció i de composició. Al poc de temps es va crear la Banda del Conservatori i el consell escolar va pensar en mi i vaig acceptar el càrrec. Després per unes circumstàncies ho vaig deixar, però al temps i precisament durant un assaig de la banda, va morir el professor Miguel Ángel Abeller i una altra vegada van tornar a proposar-m'ho, vaig acceptar i ací seguisc fins a la data. Després vaig saber de l'interés i la il•lusió del meu amic Salva Navarro de voler ser president de la Primitiva i en el seu projecte va pensar en mi com a director. La proposta em va afalagar molt però ho devia meditar. La veritat és que la il•lusió per acceptar el càrrec era superior a qualsevol altra cosa i per això vaig acceptar.

Però, de moment, compaginant Madrid i Llíria i fent un muntó de quilòmetres.

Després de vint-i-set anys fora de Llíria torne però de moment hauré de compaginar les dos coses per a acabar el curs en el Conservatori de Madrid. Durant tot este temps la veritat és que no he pogut vindre tot el que haguera volgut però bo, ara ja estem preparant la tornada. He d'agrair l'ajuda que estem rebent per part de molta gent de la societat per a agilitzar tots els assumptes que comporta este canvi, col•legi dels xiquets, paperams, etc…

Parlem del quatre d'abril. Tants viatges Madrid – Llíria, però eixa nit véns per a posar-te al capdavant de la banda. I a les deu, et pot l'emoció perquè el somni és realitat i marques el teu primer compàs amb la batuta de la Primitiva.

Només pensar-ho se'm torna a posar la pell de gallina. Serà un viatge molt especial, un dia molt especial. Sóc una persona de llàgrima fàcil, no m'importa confessar-ho i sabia que eixe dia l'emoció m'anava a superar. Jo he estat ací molt de temps, amb catorze o quinze anys tocant la tuba amb grans mestres que per a mi eren com a déus, i ara em puge jo a la tarima i sóc jo qui porta la batuta. Em queda molt per a arribar a la seua altura, ni tan sols em considere un mestre, simplement sóc un músic que dirigix i que intenta fer el seu treball el millor possible. És un privilegi, més que un somni, un privilegi. Però, ara toca treballar i per a això necessitem que la gent col•labore, que els que estan tardant a acostar el muscle es decidisquen a fer-ho perquè esta societat té una tradició molt llarga, és una banda molt guardonada a nivell mundial i sobre això tenim la responsabilitat no sols jo, sinó tots els músics, de mantindre i de portar encara més lluny la trajectòria d'esta societat. No és gens fàcil perquè la gent que ha estat abans de nosaltres ha treballat molt dur per a portar a esta Banda on ha arribat i baix eixa responsabilitat hem de treballar cada dia.

Des de la distància, Com has vist a la societat?. Acostumats  als èxits, estem en un moment de clot? Què és el que t'has trobat per a començar a treballar el primer dia?


Esta societat compta amb músics molt preparats, gent amb molta experiència, gent amb molta il•lusió, una combinació de gent que està estudiant, músics aficionats però amb una tècnica instrumental molt gran, professionals de la música, en definitiva una combinació magnífica per a treballar i arribar fins on ens proposem. Però açò no es regala, la gent que naix a Llíria, a Salzburg o a Bunyol, no naix amb un gen especial per a ser bon músic només perquè haja nascut en un lloc amb tradició musical. L'única cosa que tenim és una sensibilitat especial perquè des de xicotets hem estat escoltant música i açò és el que hem d'aprofitar i materialitzar a través del treball. La gent eixia abans de l'obra, del camp, de les classes i es ficaven en la societat fins a la matinada per a aprendre un instrument a fi de tocar un concert, un certamen, en els cercaviles. Eixa tradició és la que hem de conservar, sabent que els temps han canviat però eixa mentalitat és la que cal mantindre i cuidar. Que vindre a fer música a la Primitiva no siga mai una obligació sinó una motivació.

Però, hi ha eixa mentalitat en els músics?

És difícil, existix en un cert grup de músics que estan sempre ací i són els portadors d'eixa tradició de què parlàvem. I eixa gent és la que ha de ser la que transmeta als que demostren menys implicació, als més jóvens, eixos valors que hem mamat sempre en esta societat. Sempre hi ha hagut en esta societat un grup que tira molt d'ella i una altra gent que es deixa arrossegar. Cal ser conscients que açò és una banda amateur per molt de nivell que es tinga i és normal que la gent no veja com una obligació l'assistir a tots els assajos. Afortunadament cal gent que sí, que ho sent com una obligació i és la que manté l'esperit i moltes vegades és la que acaba arrossegant a eixa altra gent que veu açò d'una altra manera. Eixe ha de ser el camí, que açò s'estenga i cada vegada siguen més els que es pugen al carro de la gent implicada.

Precisament si d'alguna cosa es comença a parlar entre els músics en estos primers mesos al capdavant de la Banda és dels nous mètodes que has implantat. Disciplina, puntualitat, horaris marcats d'assajos…..abans dels detalls musicals has entrat en un altre tipus de detalls que potser la gent no li dóna tanta importància

Perquè ara mateix és el que més es necessita. La Banda ha passat un temps en què no ha tingut un director titular i s'ha sentit un poc sense cap visible. A pesar que em consta i, des d'ací li ho agraïsc, que Andrés Valero va fer un treball magnífic, la seua situació d'interinitat en la Banda creava potser eixa inestabilitat i això, al final, els músics ho noten. Per això la primera cosa que vull imposar és la puntualitat, el silenci, l'estar atent, l'intentar agilitzar el treball. El resum és que treballem dos hores en els assajos però han de ser dos hores de concentració màxima perquè al final, un director pot marcar molt ben un compàs però el que sona és el que toquen els músics i si ells no s'escolten açò no funciona segur. Molta gent té eixe saber estar davant del faristol, altres no és que no ho tinguen sinó que no li donen la suficient importància a eixe aspecte. El nivell tècnic de la Banda és molt superior a quan jo era jove, el nivell dels instrumentistes és, en general, molt més alt, però el nivell de disciplina és molt més baix. Aconseguint la disciplina podem aprofitar molt més el gran nivell tècnic i intentar millorar-lo.

I musicalment, Quina Primitiva t'has trobat al cap dels anys?

La Banda Primitiva té unes característiques pròpies que crec que són degudes a esta tradició. Té una sonoritat especial, un timbre en els instruments que crec que està molt ben treballat, el nivell dels músics en general és molt alt, hi ha seccions realment brillants, però hi ha altres seccions que, no se si per falta de planificació o per circumstàncies, estan a nivell més baix o inclús deficient quant al nombre de gent. Hi ha un grup humà molt bo, crec que amb ganes de passar-ho bé i això és el que més em preocupa, transmetre'ls les meues idees, obert a qualsevol criteri musical però sempre amb el propòsit de passar-ho bé fent música.

I ara que viatges tant Madrid- Llíria, en eixa distància quilomètrica hi ha molt de temps per a pensar en idees, en projectes, en somnis a realitzar, objectius que complir, alguna obra que et faça especial il•lusió interpretar…


La veritat és que vinc ple d'idees, de molts projectes que m'agradaria fer amb la banda però això depén sempre de la predisposició de la gent. Per avançar alguna idea et diré que vull començar a fer proves perquè la gent que vullga tocar com a solista en qualsevol de les agrupacions de la societat puga fer-ho abordant concerts específics per a un determinat instrument i banda. Els professionals no hauran de fer les proves, només sol•licitar-ho. Açò és una cosa que s'ha fet de forma molt esporàdica i pretenc   que s'implante de manera més o menys permanent. Crec que serà molt bo per a la Banda, acompanyar és una de les coses més difícils en la música. Quan toquem una obra en què la Banda és protagonista la banda se sent còmoda, però quan el protagonista és el solista, tant el director com la Banda ja no se senten tan còmodes perquè hem d'estar pendents del nostre i saber a més que és el que vol transmetre'ns el solista. Això suposa un nivell més de concentració i d'escolta i al final beneficiarà al nivell artístic de la banda. Hi ha molts músics treballant fora de Llíria que de segur tenen il•lusió per actuar en un determinat concert com a solista de la que ha sigut la seua Banda de sempre i també per als xavals que estan ací i tenen la motivació especial de treballar de valent per a arribar a tocar davant de la seua gent en un concert amb la Primitiva.

Parlem finalment del Festival de primavera. M'imagine que molt expectant que arribe eixe set de juny el dia de la teua estrena amb la batuta del Clarí. Nervis, compromís, il•lusió…. Com esperes eixe primer concert?


La veritat és que amb moltes ganes que arribe eixe dia. Si han sigut especials estos primers assajos, eixe dia, amb la meua família, amb els meus amics en el pati de butaques ho serà el doble. La veritat és que en això si somie perquè ara ja sent que és una realitat el que m'està ocorrent i que de veritat estic a molt pocs dies de dirigir el meu primer concert amb la meua Banda de sempre. Tots els somnis sobre eixe dia la veritat és que són bons i espere que així es complisquen. Si a això li afiges un altre somni com és dirigir a Christian Lindberg en el teu primer concert, evidentment només puc donar les gràcies per que açò siga una realitat.

A pesar de saber, que al ser el teu primer concert hi hauran moltes mirades amb lupa cap al teu treball sobre la tarima.  És això una pressió afegida?.

Ho sé i ho assumisc. Sóc músic des de fa molt de temps, he tocat en infinitat de llocs com a músic, com a solista, com a director i realment sé que aguante molt bé eixa pressió. No em dóna cap tipus de por encara que sone a fanfarroneria, simplement és seguretat, estic convençut de les meues possibilitats, que el que sé fer sé fer. El programa l'he triat jo i estic convençut que ho sé fer bé. A més, eixa gent que va estar amb la lupa darrere de mi em van a ajudar a fer que em concentre més i estiga més segur de totes les coses que pense que han de passar durant el concert.

Podríem dir que és el concert més difícil de la teua carrera?

 
No el més difícil, però sí el més especial. Els concerts són difícils quan comences a treballar-los. Un director és impossible que sàpia el que està pensant el clarinet tercer del segon faristol, el trompa Quart…és molt difícil que tot el món estiga en el nivell de concentració necessari, per això hi ha vegades que un concert aparentment molt senzill es convertix en molt complicat. Però ara mateix no és una cosa que jo em plantege. Estic convençut que tot el món donarà el millor de si mateix com jo ho vaig a fer per a intentar que tots els espectadors que acudisquen al concert es porten la millor de les sensacions de la Banda i acaben amb un somriure el concert.