Clarín Ràdio radiobanda.com

Idioma

Participa

  • Àlbum
  • Àlbum
  • Vídeos
  • descarregues

Flash Mp3 Player

BP  Notícies
Lo sentimos,este contenido no está traducido.
Sorry, there are no traslations available for this content.


orq2008aDesprés del concert de la Banda Municipal de València i dintre d’un cap de setmana complet en actuacions musicals a la Banda Primitiva, el  Cicle programat amb motiu de la inauguració de les noves instal·lacions continua amb el concert de  l’Orquestra Simfònica Primitiva el dissabte 9 d’abril a les 22:30h,  dirigida per Andrés Valero-Castells, qui ha elegit un interessant programa per a l’ocasió.

A la primera part l’Orquestra interpretarà la Simfonia Concertant en Mib Major  K297b de W.A. Mozart, segona versió d’una composició escrita en origen per a  per a flauta, oboe, fagot i trompa, que apareix anys després de la mort del compositor i en la qual havia canviat la flauta pel clarinet, canvi segurament provocat per la creixent atracció de Mozart cap a aquest instrument. Per a Valero, és un “plaer i un luxe contar amb quatre solistes d’excepció” per a la interpretació d’aquesta obra. I és que el grup solista, estarà integrat per quatre músics d’elevada qualitat i reconegut prestigi com son Vicente Llimerà Dus, oboè, José Miguel Martínez Falomir, clarinet, Juan José Llimerá Dus, tompa i Miguel Antonio Puchol Peñarrocha, fagot.

A la segona part els assistents tindran l’oportunitat d’escoltar al director, Andrés Valero, al piano, ja que l’obra que estava en principi programada per a reprendre el concert, l’Adagio per a cordes op.11 de Samuel Barber, serà substituïda per l’Adagio del Concert en ReM per a piano i cordes de joseph Haydn, en la qual actuarà com a solista el propi Valero, que ja va interpretar l’obra completa al Palau de la Música el 1995 acompanyat en aquella ocasió per l’orquestra de Meliana i que s’ha mostrat “il·lusionat amb la interpretació d’aquest moviment” acompanyat per l'Orquestra Simfònica Primitiva.

Per a finalitzar el concert, l’Orquestra Primitiva interpretarà “Polifemo i Galatea” AV63, composició que Andrés Valero va fer en 2006  per encàrrec de la Fundació Autor i l’AEOS (Associació Espanyola d’Orquestres Simfòniques) i que constitueix, en paraules del propi Valero, “una extensa recomposició del poema simfònic (Polifemo AV39) que vaig composar l’any 2000 per encàrrec de l‘Ajuntament de València per a ser l’obra obligada al Certamen Internacional ‘Ciutat de València’ del 2001” i en la qual “vaig haver de contenir algunes idees degut a la duració màxima que se’m va proposar”.

“Polifemo y Galatea” va ser estrenada al IV Festival de Música Española de Cadiz i en la temporada de l’Orquestra de Córdoba en 2007. L’obra està inspirada en el mite de Polifemo, en concret Valero va utilitzar la versió del mite de la Fábula de Polifemo y Galatea de Luís de Góngora, poema de gran musicalitat i a partir del qual el compositor desenvolupa el discurs musical tal qual ho fa el literari. No obstant, “podria dir-se que la música comença en la quarta estrofa del poema”, comenta Valero, “obviant les tres primeres, referides a la dedicatòria del poema”. Així, la descripció de la bella costa siciliana (Andante contemplativo), la visió de la misteriosa morada del cíclop (Larguetto lúgubre), l’horrible impressió del gegant d’un sol ull tocant la seua gran zampoña (Allegro feroce), l’enamorament d’Acis i Galatea, representats pel fagot i el corn anglès (Adagio mesto), el cant de Polifemo, atorgat íntegrament al trombó, la gelosia terrible i l’assassinat d’Acis (Andantino furioso) així com la metamorfosi de la sang vessada en l’aigua d’una font imperible (Moderato giocoso) constitueixen els nuclis principals de contingut que resulten d’especial interès per a la comprensió auditiva de l’obra. En aquest sentit, i per a finalitzar, Valero apunta que, tot i que es tracta d’una literatura molt musical  on el desenvolupament argumental sonor transcorre més o menys paral·lel al literari, “l’obra està composada baix la premissa d’aconseguir un discurs musical que puga funcionar perfectament sense el coneixement detallat del poema per part de l’oient”.