La Banda Primitiva ha sigut seleccionada per participar en el Cicle “Bandes en les Arts”, que portarà la música de les agrupacions per excel·lència de la Comunitat Valenciana al Palau de les Arts “Reina Sofia.” 

El Clarín participarà el pròxim diumenge 3 de juny, a les 10.00 hores. La nostra banda oferirà un concert de prop d’una hora i mitja de durada, en què interpretarà de nou l’Olimp dels Déus, amb que va triomfar en el concert del passat 28 d’abril, dirigida pel director i compositor Óscar Navarro. I, a més, interpretarà algunes obres de Haendel, dintre de les propostes fetes per l’organització.

El programa del concert és:

  • Zadok, The Priest de Händel
  • Música per als reials focs d'artifici de Händel 
  • L'Olimp dels Déus d'Óscar Navarro

La Fundació de la Comunitat Valenciana Palau de les Arts “Reina Sofia”, amb l’assessorament de la FSMCV, ha seleccionat la nostra banda per la qualitat de l’agrupació, l’interès musical del repertori i la innovació de la proposta, presentada per la societat. 

Així, la Banda Primitiva, dirigida pel director titular Javier Enguídanos Morató, delectarà el públic en un dels recintes musicals més importants de la Comunitat Valenciana. En les pròximes setmanes, informarem de les entrades i tots els detalls relacionats amb este concert. 

EL PROGRAMA 

Zadock, The Priest; Händel

Forma part de Coronation Anthems, una compilació de quatre himnes composats en 1727 pel músic barroc alemany Georg Friedrich Händel, amb motiu de la pròxima coronació de Jorge II de Gran Bretanya. Per a d’ells, va prendre com a base els textos de la B´íblia del Rei Jacobo. Els himnes que conformen l’obra són: Zadok, the priest (HWV 258), My heart is inditing (HWV 259), The king shall rejoice (HWV 2060) i Let thy hand be strengthened (HWV 261). 

L’obra no es va limitar a la coronació reial, Georg Händel autoritzà la seua representació i esta arriba a ser popular. Amb el temps, reutilitzaria els extractes substancials dels himnes en molts dels seus oratoris, modificant la lletra. Entre ells, es destaquen Esther y Deborah. Dos dels himnes foren executats en 1742 durant la inauguració d’una sala de música de cambra d’Oxford. 

Zadok, The Priest relata la unció de Salomó com a nou rei dels israelites per partes del sacerdot Zadok i el profeta Natán, en el llibre I Reis. Aquest fragment era llegit en les coronacions britàniques des de l’assumpció d’Edgar El Pacífic, en 973, i es va mantenir la tradició fins a l’ascens de Jorge II de Gran Bretanya, en 1727. La seua durada és de tan sols cinc minuts. L’obertura la realitza un cor, seguit per l’orquestra, precedida per una fanfàrria de tres trompetes. La va compondre Georg Friedic Händel. És especialment coneguda pel públic en general, ha que és utilitzat com a música d’obertura de la Lliga de Campions de la UEFA. 

Música per als reials focs d'artifici, Händel

Música per als reials focs artificials o Música per als reials focs d’artifici és una composició orquestral de Georg Friedrich Händel de 1749. Va ser realitzada per encàrrec de Jorge II de Gran Bretanya per acompanyar els focs artificials que tingueren lloc en Green Park, Londres, el 27 d’abril de 1749. El motiu de la celebració va ser el final de la Guerra de Successió Austriaca i la firma del tractat de Aquisgrà. El número de catàleg de l’obra és HWV351. 

Els músics van ser situats en un edifici construït especialment per a l’ocasió i dissenyat pel decorador i arquitecte Giovanni Niccolo Servandni. Els focs artificials no resultaren, finalment, tan satisfactoris com la música per ella mateixa, degut a l’enorme construcció de fusta que va començar a prendre, provocant, entre altres coses, la caiguda d’un baix relleu del rei. No obstant això, la composició havia sigut interpretada públicament sis dies abans, el 21 d’abril, en un assaig general públic en els jardins Vauzhall amb gran èxit. Acudiren més de dotze mil persones, causant un col·lapse de carruatges sobre el pont de Londres, que va durar tres hores. 

L’obra es compon de cinc moviments: 

  1. Obertura: Allegro
  2. Bourrée
  3. La Paz: Largo alla siciliana
  4. El Júbilo: Allegro
  5. MinuetoI/II

La partitura original va ser composta per a una gran orquestra que incloïa vint-i-quatre oboès, dotze fagots (incloent un contrafagot), nou trompetes, nou trompes, tres parells de timbales i un nombre no especificat de caixes. La versió més interpretada, en l’actualitat, per a conjunt de corda i vent més tradicional, va ser adaptada pel mateix Händel, per ser interpretada en l’Hospital d’Expósitos de Londres. Esta versió es correspon amb l’única partitura autògrafa existent. 

L'Olimp dels Déus, d'Óscar Navarro

L’Olimp dels Déus és una suite dividida en deu moviments, on en cadascun d’ells es representen musicalment un o diversos dels dotze Déus de l’Olimp. La suite comença amb un gran tro, que representa la força i l’energia del gran Déu Xeus, pare dels déus. Este tro serà el fil conductor de l’obra, que s’escoltarà cada volta que Zeus done pas a conèixer a cadascun dels seus fills.

  • Hermes, déu missatger de les fronteres.

Una música viva que representa a un déu àgil, enèrgic i murri. Capaç de recórrer la faç de la terra creuant les fronteres i submergint-se entre els viatgers, els pastors, els oradors, comerciants, lladres i resta de mortals.

  • Artemisa, deessa de la naturalesa i els animals salvatges

Este moviment, escrit en forma de dansa, descriu la deessa Artemisa en un entor viu i frondós, on els pardals i la vegetació cobreixen la terra fins l’horitzó i on la resta d’animals pasten i corren coberts per un mant de llum i color. La deessa Artemisa dansa, corre i se submergix, amb el seu arc i fletxes, en este bell entorn de llum i vida, donant caça a grans animals salvatges.

  • Hades, déu dels morts

Un viatge al inframón solitari i lúgubre, a les profunditats de la terra, on el fred i la desolació ens condueix per una senda grisa a l’encontre amb Hades, que se mostrarà en tota la seua esplendor, representar per un obstinat diabòlic, que ens estremirà fins arrancar-nos l’ànima.

  • Posidó, déu de la mar i els terratrèmols.

Un mar en calma i una lleu brisa ens condueixen per les profunditats de l’oceà, on Posidó és cridat a mostrar-se, rere d’unes cridades produïdes per una banya d’àstat natural. A poc a poc, la mar es va agitant i l’onatge va colpejant els penya-segats amb tanta força que fa que les roques caiguen sobre l’aigua precipitadament.

Una nova crida de la banya fa sorgir de les profunditats de la mar a un Posidó embravit, mostrant-se per complet i tornat a les profunditats, creant una gran ona que s’anirà esvaint a poc a poc, fins a tornar a la calma total.

  • Demèter, deessa de l’agricultura

Moviment que reprodueix un cant que s’anomena El cant de les segadores, una melodia simple creada exclusivament per a Demèter, que cuida dels agricultors i la terra fèrtil. El batre de les ales de les papallones i el diàleg entre el vent i els camperols, fan d’esta moviment una invocació a la gran deessa de l’agricultura, portadora de les estacions.

  • Hefest, déu del foc i la forja

Este moviment queda batejat com L’himne del guerrer. El déu Hefest és venerat per un grup de ferrers que tracten el foc i la forja, cantant un incessant himne, una i altra volta, al son de les encluses. A poc a poc, els ferrers, escultors i la resta d’artesans; s’uneixen al càntic fins a l’explosió final, on el foc i l’èxtasi ens porten fins el final del moviment.

  • Apol·lo, déu de la música, la bellesa i la perfecció

Apol·lo, encarregat de posar música en l’Olimp, ens presenta un senzill tema presentat com un crit de la trompa i, posteriorment, interpretat per un grup de músics. Este tema serveix com a benvinguda als déus, que retornen a l’Olimp. Música de cambra, de caràcter triomfal i solemne.

  • Afrodita, deessa de la sexualitat, luxúria i el desig

Afrodita, presentada per l’arpa, es mostra com una deessa suggerent, sensual i atraient. A poc a poc, ens va hipnotitzant amb la seua colorida melodia fins a caure en els seus braços, on un tema a mode de vals, ens conduirà a un ball fins l’infinit.

  • Ares i Atenea, déus de la guerra

Ares i Atenea avancen junts en una quadriga tirada per quatre sementals immortals amb brides d’or que respiraven foc. Coberts amb els seus cascos, escuts i llances, avancen des de la llunyania cap a la guerra i la destrucción, on acaben immersos en una orgia de sang i foc.

  • Zeus i Hera, rei i regna dels déus

Finalment, Zeus i Hera fan aparició en este últim moviment amb La gran marxa de Zeus i Hera. Ambdòs desfilen junts en un tro amb pesades rodes de pedra. 

Exposició: Una il·lusió col·lectiva. El treatre de J. Rieta.

#FotoTeatreClarín

#FotoTeatreClarín

Pròxims esdeveniments

Novembre 2019
L M X J V S D
28 29 30 31 1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 1

Pasdoble "Clarín, bicentenari"

Taller de lutheria Sergio Martí

Joieria Falomir

Go to top

NOTE! This site uses cookies and similar technologies.

If you not change browser settings, you agree to it. Learn more

I understand