Triplet de luxe per al pròxim concert de la Banda Primitiva de Llíria. La quasi bicentenària agrupació, el director Óscar Navarro i el clarinetista José Franch-Ballester s’uniran en un concert extraordinari, que se celebrarà el pròxim dissabte 28 d’abril a les 19 hores, al Teatre-Sala de Concerts de la Banda Primitiva.

L’agrupació oferirà un concert íntegre amb obres d’Óscar Navarro qui, a més, agafarà la batuta per dirigir a la nostra agrupació. Entre estes obres, interpretaran el II Concert per a Clarinet del compositor, interpretat pel solista i amic de la societat, José Franch-Ballester.

El programa del concert serà el següent:

  • La Primitiva, Jeff Penders.
  • II Concert per a Clarinet, d’Óscar Navarro.
  • El Olimpo de los Dioses, d’Óscar Navarro.
  1. ​Hermes
  2. Artemisa
  3. Hades
  4. Posidó
  5. Demèter
  6. Hefest
  7. Apol·lo
  8. Afrodita
  9. Ares i Atenea
  10. Zeus i Hera

Les entrades per al concert ja estan disponibles a la secretaria de la societat. Com sempre, l’entrada serà gratuïta per als socis. Per a la resta del públic general, el preu és de 5€. 

LES OBRES

II Concerto Clarinet, d'Óscar Navarro

El II Concerto per a Clarinet i Orquestra Simfònica fon escrit com un encàrrec de l’Institut Valencià de la Música i dedicat al clarinetista José Franch Ballester. La obra va ser concebuda entre els mesos de novembre i desembre del 2011 i gener del 2012.

La forma d’este concert és d’un sol moviment, dividit en tres grans seccions clarament identificables. El seu llenguatge es mou, en la seua immensa majoria del transcurs de l’obra, dintre d’un llenguatge tonal amb molt de colorit i riquesa en l’orquestració. L’obra explota la majoria de les possibilitats tècniques del clarinet, alhora que es mostra, en moltes parts, com l’instrument per excel·lència que tots portem dins: la veu.

La primera gran secció de l’obra estaria dividida en dues parts, una molt cantabile amb certs tocs d’estil ètnic/new age; mentre que la segona presenta un estil completament contrastant i diferent com és el flamenc o la música típica del folklore espanyol. Esta part més folklòrica està acompanyada per un dels instruments més emprats dins del món del flamenc: les palmes. Clarinet, banda i palmers seran els encarregats de crear esta dansa, que ens portarà a la segona gran secció de l’obra: el lento.

En esta segona secció, amb cert toc minimalista, explota les possibilitats dinàmiques i d’expressió del clarinet, convertint-se en moment en un so molt proper a la veu humana. Els pianíssims i l’alt frau d’expressió arribaran a hipnotitzar l’oient fins el clímax, moment en què la banda es fon en un gran moment carregat d’energia i sentiment, donant pas al moment de relax final, de caràcter eteri i flotant amb certes pinzellades impressionistes.

L’última secció, el prestíssimo, està emmarcada en una gran dansa, on el clarinetista explotarà tot el seu virtuosisme i tècnica, sent una peça fonamental el diàleg entre el clarinet i la banda, molt present durant tot el transcórrer d’esta última secció. 

L'Olimp dels Déus, d'Óscar Navarro

L’Olimp dels Déus és una suite dividida en deu moviments, on en cadascun d’ells es representen musicalment un o diversos dels dotze Déus de l’Olimp. La suite comença amb un gran tro, que representa la força i l’energia del gran Déu Xeus, pare dels déus. Este tro serà el fil conductor de l’obra, que s’escoltarà cada volta que Zeus done pas a conèixer a cadascun dels seus fills.

  • Hermes, déu missatger de les fronteres.

Una música viva que representa a un déu àgil, enèrgic i murri. Capaç de recórrer la faç de la terra creuant les fronteres i submergint-se entre els viatgers, els pastors, els oradors, comerciants, lladres i resta de mortals.

  • Artemisa, deessa de la naturalesa i els animals salvatges

Este moviment, escrit en forma de dansa, descriu la deessa Artemisa en un entor viu i frondós, on els pardals i la vegetació cobreixen la terra fins l’horitzó i on la resta d’animals pasten i corren coberts per un mant de llum i color. La deessa Artemisa dansa, corre i se submergix, amb el seu arc i fletxes, en este bell entorn de llum i vida, donant caça a grans animals salvatges.

  • Hades, déu dels morts

Un viatge al inframón solitari i lúgubre, a les profunditats de la terra, on el fred i la desolació ens condueix per una senda grisa a l’encontre amb Hades, que se mostrarà en tota la seua esplendor, representar per un obstinat diabòlic, que ens estremirà fins arrancar-nos l’ànima.

  • Posidó, déu de la mar i els terratrèmols.

Un mar en calma i una lleu brisa ens condueixen per les profunditats de l’oceà, on Posidó és cridat a mostrar-se, rere d’unes cridades produïdes per una banya d’àstat natural. A poc a poc, la mar es va agitant i l’onatge va colpejant els penya-segats amb tanta força que fa que les roques caiguen sobre l’aigua precipitadament.

Una nova crida de la banya fa sorgir de les profunditats de la mar a un Posidó embravit, mostrant-se per complet i tornat a les profunditats, creant una gran ona que s’anirà esvaint a poc a poc, fins a tornar a la calma total.

  • Demèter, deessa de l’agricultura

Moviment que reprodueix un cant que s’anomena El cant de les segadores, una melodia simple creada exclusivament per a Demèter, que cuida dels agricultors i la terra fèrtil. El batre de les ales de les papallones i el diàleg entre el vent i els camperols, fan d’esta moviment una invocació a la gran deessa de l’agricultura, portadora de les estacions.

  • Hefest, déu del foc i la forja

Este moviment queda batejat com L’himne del guerrer. El déu Hefest és venerat per un grup de ferrers que tracten el foc i la forja, cantant un incessant himne, una i altra volta, al son de les encluses. A poc a poc, els ferrers, escultors i la resta d’artesans; s’uneixen al càntic fins a l’explosió final, on el foc i l’èxtasi ens porten fins el final del moviment.

  • Apol·lo, déu de la música, la bellesa i la perfecció

Apol·lo, encarregat de posar música en l’Olimp, ens presenta un senzill tema presentat com un crit de la trompa i, posteriorment, interpretat per un grup de músics. Este tema serveix com a benvinguda als déus, que retornen a l’Olimp. Música de cambra, de caràcter triomfal i solemne.

  • Afrodita, deessa de la sexualitat, luxúria i el desig

Afrodita, presentada per l’arpa, es mostra com una deessa suggerent, sensual i atraient. A poc a poc, ens va hipnotitzant amb la seua colorida melodia fins a caure en els seus braços, on un tema a mode de vals, ens conduirà a un ball fins l’infinit.

  • Ares i Atenea, déus de la guerra

Ares i Atenea avancen junts en una quadriga tirada per quatre sementals immortals amb brides d’or que respiraven foc. Coberts amb els seus cascos, escuts i llances, avancen des de la llunyania cap a la guerra i la destrucción, on acaben immersos en una orgia de sang i foc.

  • Zeus i Hera, rei i regna dels déus

Finalment, Zeus i Hera fan aparició en este últim moviment amb La gran marxa de Zeus i Hera. Ambdòs desfilen junts en un tro amb pesades rodes de pedra. 

Exposició: Una il·lusió col·lectiva. El treatre de J. Rieta.

Pròximament

Març 2024
L M X J V S D
26 27 28 29 1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Pròximament

Pasdoble "Clarín, bicentenari"

Taller de lutheria Sergio Martí

Go to top

NOTE! This site uses cookies and similar technologies.

If you not change browser settings, you agree to it. Learn more

I understand