Al juliol de 2018 vaig accedir a la presidència de la Banda Primitiva amb el ferm convenciment que els nostres representants polítics eren, dins d'uns marges acceptables, neutrals pel que fa a la seva pertinença a una o altra societat musical.

Després de tres anys com a president, puc afirmar, amb gran tristesa, que això no és així, i que com major és la seva responsabilitat, major és el grau de desviació. Això sí, sempre amb l'afegitó “les dues sou iguals”; encara que això només s'aplica sempre per a igualar a la Unió Musical.

En els meus tres anys com a president, he tingut la gran sort, la tremenda responsabilitat i al mateix temps el gran honor, de ser-ho l'any de la celebració del nostre bicentenari.

En estos tres anys, he hagut de conviure amb un alcalde de la Unió Musical i una corporació municipal que, en tot moment, ha pres les seues decisions basades més en no molestar o perjudicar a la nostra societat rival, que en allò que objectivament s'havia de valorar. 

I no dic això sobre la base d'un fanatisme ranci i antiquat com utilitzen uns altres, no. Ho afirme amb dades a la mà. Primer va la decisió municipal de paralitzar institucionalment l'expedient per a la sol·licitud de la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts per a la Banda Primitiva, que concedeix anualment el Ministeri de Cultura, exclusivament per un escrit de la Unió Musical on, entre altres coses, renegava de la seua pròpia història.

I este no és l'únic greuge. L'Ajuntament ha omès deliberadament la data de fundació de la nostra banda, tant en la declaració institucional de les Corts Valencianes, promoguda des de Llíria; com en els diferents fullets i declaracions de l'ajuntament i de l'oficina de Turisme per a la declaració de Llíria com a ciutat creativa. I el que és pitjor, es va donar a entendre que els 200 anys de la música de banda són gràcies a la Unió. Afortunadament, ixe greuge va ser restablert el dia que Llíria va ser declarada Ciutat Creativa de la Música per la Unesco. Ixe dia tots els mitjans informatius - des de la SER al Levante - ens anomenaven als titulars, com els veritables valedors de la candidatura. 

Però, continuem. La Primitiva va iniciar els tràmits necessaris davant presidència de la Generalitat per a l'obtenció d'una subvenció per a poder dur a terme els actes programats per a la celebració del Bicentenari. Quina va ser la nostra sorpresa quan, una volta pactada l'ajuda, els polítics locals es van moure perquè la suma es repartira entre la Unió i la banda de la UDP. Però era any electoral, ja s'ho poden imaginar. 

Com diu el dit, no hi ha dos sense tres. L'any 2019, l'any del bicentenari del Clarín, l'Ajuntament de Llíria no va ser capaç de declarar aquest any com l'any del Clarín, com sí que va fer-ho amb el del centenari de la declaració de la sang com a monument nacional. Un gran esdeveniment destacat i altre no? Si açò no era poc, el consistori va aprovar la concessió de la Medalla de la Ciutat per al Clarín i a la Unió, en l'any del nostre aniversari. Al nostre pesar, vam acceptar la medalla per mera responsabilitat.

Aquells que tant han alçat la veu en favor de la igualtat i la neutralitat, ara estan callats. I és que, fa uns dies, es va proposar concedir el premi Jaume I a la presidenta de la Unió. Ara sols a una societat? Per què no es busca un premi per a les dos? Callen perquè és al seu favor. No vull cap distinció personal però, tal volta, a la nostra escola per la implicació en programes d'integració social, per ser un centre integrador? No, ara això de les compensacions no correspon.

Lluny de les grans fites, en el dia a dia, el tracte amb l'administració local tampoc ha estat igualitari, sempre tirant per a l'altre costat. Des del consistori, hi han volgut compensar, amb bones paraules, amb promeses de futur, amb venda de fum, però que al final s'esvaeixen. Finalment, després de moltes queixes, pareix que es compensarà tot allò que, al llarg dels últims temps, s'ha destinat de més a la Unió; encara que els perjudicis continuen este 19 de setembre. 

I quina ha sigut l'actitud del Clarín davant este tracte desfavorable? La col·laboració continua - que mantenim sempre i a dia de hui - per treballar pel be general. En el nostre ADN està el treball en comú, l'esforç, el perfeccionament, l'educació, el sacrifici, la responsabilitat i sobretot l'amor per tot allò que ens han inculcat i deixat els nostres avantpassats. Això ens encoratja per a treballar per a i pel Clarín, per fer més gran si cap a la nostra gran societat, sense fanatismes i mai - i dic mai - contra res ni ningú.

Recentment hem tingut canvi en l'alcaldia, tenim un nou Alcalde i per esta raó vull en primer lloc felicitar-lo per esta nova responsabilitat i pregar-li encaridament que en les seues decisions com a alcalde siga, en tot allò que concerneix a les societats musicals, el més objectiu i neutral possible. 

I per a acabar, vull dirigir-me a la corporació municipal i fer-los arribar dos precs. Enguany es compleixen 100 anys del naixement d'un il·lustre llirià, Juan Vicente Mas Quiles i entenc que, igual que en el seu moment es va fer un merescut homenatge a un altre personatge il·lustre en el seu centenari, l'ajuntament es plantege rendir el merescut homenatge i dedicar-li algun dels seus carrers, places o espais públics. I en segon lloc, que s'entenga el motiu del greuge que es ve produint, al nostre entendre entre les nostres dos grans societats musicals i que, en el futur, prevalga per sobre de tot la raó, la responsabilitat i la coherència a l'hora de la presa de decisions. 

Que el ADN clariner impregne totes les nostres accions. 

Visca la Música!