Himne
Música : J. Vte. Más Quiles
Lletra: J. Fernández Funes
Entre el taronger que broda en or
la verda catifa de la seua besana,
València a Llíria es mira ufana;
Llíria és tresor, musa del trinat, perla artesana!
El “Pare Antoni” va sembrar el capoll,
que Llíria va fer roser en flor,
tallant notes, amb noble orgull
de bruixot amanyac
les tosques mans del llaurador.
Llíria, deu Llíria
els embruixaments dels seus trinats cultivar…
Lliria, té Llíria
en la seua Banda Primitiva la seua cantar….
Llíria, vol Llíria
amb anhel els seus tresors aflorar…
Llíria, pot Llíria
per Espanya la seua bandera desplegar
Banda Primitiva i Llíria
dos noms, i un sol anhel,
la mancera i la valquiria
que volen, del sòl al cel.
Banda Primitiva, musa, trinat i flor.
Entre el taronger, que borsa en or
La rosa blanca del seu candor,
València té, com a tresor
el seu Llíria bronze, cristall sonor d’assortidor.
Banda Primitiva, bressol del meu amor.
