Menu
Des dels començaments de la Banda Primitiva, l’art escènic ha acompanyat sempre les activitats bandístiques. Ja en el primer local de la Societat es va crear un petit grup de teatre, que representava zarzuela com El Barquillero, Alma de Dios, La Reina Mora, entre altres. Aquest gènere ha estat el més aclamat pel públic clarinero, ja que uneix música i interpretació, dues passions fonamentals de la nostra Societat Musical.
El 1919, el teatre es va traslladar al “Teatre Espanyol”, que més tard es coneixeria com el Teatre Centre Artístic Musical “El Clarín”. Va ser allí on es van estrenar zarzuelas com El Cabo Primero i Gigantes y Cabezudos. No obstant això, una de les representacions més destacades va ser el drama sacro-líric Emmanuel, que va gaudir d’un gran èxit tant en l’artístic com en la resposta del públic.
Un gran esdeveniment va tenir lloc el 1925 amb l’estrena d’Escoto o el Doctor Sutil, conegut popularment com El Paladín de la Inmaculada.
A continuació, el 1926, amb gran èxit, es va representar la zarzuela A la sombra del Pilar amb un planter d’actors i actrius de El Clarín, dirigits pel Mestre director i concertador Juan de Dios Martínez. Entre els anys 1929 i 1930 es va representar una comèdia que marcaria època per estar escrita en valencià, Pare vosté la burra, amic! de Felipe Melià, representant-se posteriorment en nombroses ocasions.
Passaven els anys i els èxits es van succeir, destacant l’estrena de la zarzuela El Rey que rabió, de Ruperto Chapí, dirigida per Juan de Dios Martínez. Malgrat les dificultats de la guerra, la Banda Primitiva i el seu Grup de Teatre van continuar amb les representacions. El 1936, van estrenar La Montería, una zarzuela a benefici del Comedor Popular, destinat a ajudar les persones més desfavorides per la situació bèl·lica. Durant aquests anys, també es van representar altres obres, destacant el fet que l’activitat teatral no es va aturar malgrat el context advers.
Conclosa la guerra, i sota la direcció escènica de D. Vicente Martínez (Vicentico), es van representar zarzuelas com La Dolorosa i Los Claveles, que van ser molt apreciades pel públic. El 1941, el Grup de Teatre va portar a escena una de les obres més importants del repertori espanyol: Luisa Fernanda de Federico Moreno Torroba, amb la participació del gran divo Marcos Redondo. L’obra va ser un èxit rotund, i Marcos Redondo va continuar col·laborant amb la Banda en diverses produccions, com Los Gavilanes i La del Manojo de Rosas.
El 1941, amb l’afany de superació pels èxits obtinguts durant dècades, els responsables del Quadre Artístic El Clarín, Juan de Dios i Vicentico, van muntar una de les zarzuelas més importants del gènere líric espanyol: Luisa Fernanda, de Federico Moreno Torroba. En aquesta obra van tenir el privilegi de comptar amb la participació del gran divo Marcos Redondo que va quedar fascinat amb el Quadre Artístic de tal manera que no va dubtar a repetir en diverses ocasions durant anys la seva participació en diferents representacions, com Los Gavilanes (1942; en què va actuar com a mestre concertador el il·lustre D. Juan Vicente Mas Quiles, qui el 1943, va tornar a dirigir a D. Marcos en la zarzuela de Soutullo i Vert, La del Soto del Parral).
Aquest mateix any, i ja sota la direcció del mestre Cebrián, va cantar també La del Manojo de Rosas, de Pablo Sorozabal, i el 1944, va tornar per cantar sota la direcció del mateix director, El Cantante enmascarado. Cinc anys després, sense que durant aquest temps es deixessin d’interpretar sainets en valencià, va tornar al Clarín Marcos Redondo al juny de 1949. En aquesta ocasió va cantar La Parranda, amb música de Francisco Alonso, i l’endemà, una vegada més, La del Manojo de Rosas. Va actuar com a mestre concertador, el llavors titular de la Banda D. José Mª Machancoses. Aquestes van ser les dues últimes zarzuelas que es van representar al vell teatre.
Inaugurat el nou Teatre Sala de Concerts Banda Primitiva de Llíria (1951), aquell mateix any i també amb Marcos Redondo, es va representar El Cantar del Arriero, amb música de Díaz Giles. L’any següent, 1952, al mes d’abril, es va estrenar la comèdia musical ¡Yo quiero ser artista!, amb argument i diàlegs de Juan Llavata i amb Lirio Palomar i Vicente Castellano com a responsables de les adaptacions musicals, aconseguint un altre triomf similar als anteriors aconseguits.
Però no va ser només Marcos Redondo qui va venir a cantar amb el Quadre Artístic de la Primitiva. En anys posteriors, ho va fer el baríton valencià Antón Navarro, cantant La del Manojo de Rosas i La Calesera. També el mallorquí Francisco Bosch, va cantar la gran zarzuela de Serrano, La Canción del Olvido. Igualment, el valencià i tenor José Ciscar, va cantar La Dolorosa i Los Claveles. Tot això com hem dit, amb el Quadre Artístic de la Banda Primitiva.
El 1966, el Quadre Artístic de la Banda Primitiva de Llíria, sota la direcció de Salvador Cortés Quiles, va participar amb l’obra Pare vosté la burra, amic! en el XX Concurs Teatral Fallero obtenint diversos premis: Primer Premi a la millor actriu, Enriqueta Morató Navarro; Primer premi a la millor direcció i Primer Premi al millor conjunt d’actors. Després de l’obtenció d’aquests premis, subvencionats per l’Aula Cultural de la Caixa d’Estalvis, la comèdia va ser representada pel Quadre Artístic de la Primitiva, a les poblacions de Bétera i Algemesí, amb notable èxit.
L’importància i interès per la zarzuela segueix present als anys 90, sent ara el professor músic Vicente Barona Nácher qui recollia el testimoni. Responsable del Conjunt Vocal de l’Escola de Música aprofita per muntar una sèrie d’antologies que aniran a més. Amb els títols de En Zarzuela Viva, I, II i III, aprofita per aportar nous elements, anomenem-los actors, que prenen part en aquestes antologies.
Això va començar el 1994 amb dues actuacions. Va continuar el 1995 amb altres dues, una d’elles representada al Palau de la Música de València. Tant en aquestes com en les posteriors, el públic gaudia de les més conegudes romançes, dúos i corals, interpretades per cantants les veus de les quals eren molt aplaudides pel públic assistent.
El 1996 es va iniciar amb el muntatge i representació de la zarzuela El Rey que Rabió, de Ruperto Chapí. Es van fer tres funcions a teatre ple, i era la primera vegada que el paper del Rei, era cantat per un home. En aquest cas, pel tenor Ricardo Gozálvez. I finalitzava aquest any amb l’actuació al mes d’octubre al Teatre Principal de València, amb una nova antologia, ara titulada Esto es Zarzuela.
Comença l’any 1998, amb la posada en escena de Los Gavilanes, del mestre Jacinto Guerrero (2 funcions). Aquest mateix any, es va muntar una altra antologia, titulada Fleta, Aragonés Universal. Es va muntar a instàncies del Centre Aragonès de València, i va ser patrocinada pel Departament d’Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana.
Després d’uns anys sense aixecar el teló, al juny de 2008, Paco Ibáñez agafa el relleu dels seus predecessors i torna a reunir un grup de gent a qui li agrada el món de la interpretació, i d’aquesta manera, va ressorgir com un ave Fènix el Grup de Teatre de la Banda Primitiva de Llíria, sota el nom de Grup de Teatre “El Clarín”. Al novembre de 2008 van estrenar l’obra Eixa dona és ton pare amb un gran èxit, comptant amb el suport de tota la família clarinera.
Al març de 2009, el Grup de Teatre El Clarín va tornar a delectar-nos amb l’obra Christus “Passió i Mort”, en la qual van tornar a demostrar el bon fer de l’elenc d’actors i actrius que la van representar amb gran èxit. Al juliol de 2009 van representar el drama lorquià La Casa de Bernarda Alba. Durant els anys següents, el grup de teatre va representar Tres forasters a Madrid d’Escalante, al juliol de 2010; Viviendo en las nubes d’Alfonso Paso, al gener de 2011; i Con el Culo al aire. L’etapa de Paco Ibáñez com a director del Grup de Teatre “El Clarín” va finalitzar amb la representació del musical Jesucristo Superstar, el 23 d’abril de 2013, dins del cicle d’inauguració de les noves instal·lacions d’ampliació de l’Ateneu Musical i d’Ensenyament Banda Primitiva de Llíria.
A la primavera de 2015, l’actor John García es va convertir en el nou director del Grup de Teatre “El Clarín”. Sota la seva direcció, es van representar dues obres de diferents gèneres. Al gener de 2016, una versió adaptada de La Ratonera d’Agatha Christie. I al novembre de 2016, es va representar el musical Sister Music, una adaptació de la pel·lícula Sister Act. I ho va fer amb veus en directe.
Al gener de 2017, l’edetà Josep Albert es fa càrrec de la direcció del Grup de Teatre de la societat, amb la posada en escena de Don Juan Tenorio de Tirso de Molina, representada els dies 28 i 29 d’octubre d’aquell mateix any. Novament, al 2018, John García torna a prendre la direcció del Grup de Teatre amb l’adaptació de l’obra Els Dèc Negritos, que es va representar els dies 19 i 20 d’octubre.
Al 2019, amb motiu del bicentenari de la Banda Primitiva, es va representar el musical El Diluvio que Viene, dirigit per Paco Ibáñez, una col·laboració conjunta entre el Grup de Teatre “El Clarín” i el grup de teatre de Sant Francesc “El Teatret”. Aquest mateix any també es va representar la zarzuela El Manojo de Rosas, sota la direcció de Paco Ibáñez, i es va tancar l’any amb la representació del drama sacro-líric El Emmanuel després de 100 anys del seu estrena, també sota la direcció de Paco Ibáñez.
El Grup de Teatre va realitzar diverses col·laboracions, una el 18 d’agost de 2020 titulada Muerte de Amor (poesia) en homenatge a García Lorca, acompanyant a l’orquestra de la societat. I al 2022, un espectacle musical infantil en col·laboració amb l’escola de música de l’agrupació titulat El Donyet de Francisco Abellán, que es va representar a l’abril. A més, al maig es va representar l’obra de teatre El secret de les germanes Taylor de John García com a autor i director.
Al 2023, Paco Ibáñez va reprendre la direcció del Grup de Teatre “El Clarín” amb una Gala Homenatge a tot el quadre artístic de l’agrupació des de la seva creació fins als anys 50. Ja al 2024, els dies 27 i 28 de gener, i com a director del grup, Paco Ibáñez representarà l’obra de teatre 8 Dones de Robert Thomas.
Actualment, segueix com a director del Grup de Teatre de la societat Paco Ibáñez.
La Banda Primitiva de Llíria, coneguda també pel Clarí, és la Banda de Música Civil més antiga d’Espanya. Va ser fundada pel franciscà Antonio Albarración, en 1819 com a grup de música de vent.
Copyright © Banda Primitiva de Llíria 2024. Diseño B2B Activa
